Resultats de la cerca

Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, el 1956 assumí, amb Josep Benet, la direcció de Germinabit , i el 1958 transformà el butlletí del monestir de Montserrat en la revista Serra d’Or Fundador amb Max Cahner d’ Edicions 62  1961, el 1969 se separà d’aquest i refundà l’editorial, on continuà en tasques de direcció fins a la jubilació 2002 En 1992-95 fou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

Signa amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda Autor de literatura juvenil La seva primera obra data dels primers anys vuitanta, Hem nedat a l’estany amb lluna plena 1981, on crea l’espai imaginari de Dòsia, enmig del Pirineu, espai de fàcil accés però de difícil sortida Posterioment ha publicat Potser aquesta nit a Cala Roja 1983, Viatge a l’interior d’un gra d’arena 1988 i Uns ulls plens de mar 1994 També s’ha dedicat a tasques de traducció

Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, La meva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada…

La majoria de les dones que treballen fora de casa ho poden continuar fent durant l’embaràs, sempre que la seva ocupació els permeti d’observar les limitacions esmentades en els apartats anteriors sobre activitat física i viatges Fonamentalment, la dona gestant ha d’evitar que les seves activitats diàries arribin a esgotar-la, ja que diversos estudis han comprovat que l’excés de treball pot fer que l’infant neixi prematurament o amb un pes inferior al que hauria de tenir Així, cal valorar en cada cas el tipus de treball que es realitza, les hores de dedicació que exigeix i la seva distribució…

L’epicondilitis és una distensió muscular que provoca esquinçaments en el punt d’inserció dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà en una prominència de l’húmer dita epicòndil L’origen de l’alteració és una sobrecàrrega muscular provocada perla repetició de moviments sobtats i intensos del canell És anomenada també colze de tennista, perquè sovint afecta les persones que practiquen aquest esport, sobretot quan no s’està gaire entrenat i s’utilitza una raqueta de mànec massa gruixut en relació amb la pròpia mà, de manera que l’acció muscular en resulta forçada L’epicondilitis és…

Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns Revista de Traducció Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda La temptació de la poesia 1989, Cent anys de traducció al català 1891-1990 Antologia 1998, Anna Murià El vici d’escriure 2004,  El Quixot en català 2006,  Catalans a Buenos Aires 2009,  La traducció catalana sota el…

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També…

Vida i obra S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari “El Mal Temps”, i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà a “L’Estevet” 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, “La Rambla” 1925-30, “L’Esport Català” 1925-27 —on signava August Berenguer —, “Mirador” i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de “L’Opinióo, hi escriví regularment des del 1928 Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana 1931, se’n separà el 1933 per formar el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Diri-gí el diari “L’Opinió” 1931-…