La majoria de les dones que treballen fora de casa ho poden continuar fent durant l’embaràs, sempre que la seva ocupació els permeti d’observar les limitacions esmentades en els apartats anteriors sobre activitat física i viatges. Fonamentalment, la dona gestant ha d’evitar que les seves activitats diàries arribin a esgotar-la, ja que diversos estudis han comprovat que l’excés de treball pot fer que l’infant neixi prematurament o amb un pes inferior al que hauria de tenir. Així, cal valorar en cada cas el tipus de treball que es realitza, les hores de dedicació que exigeix i la seva distribució al llarg del dia. Aquesta valoració s’ha de fer tenint en compte no solament l’ocupació laboral fora de casa sinó també les tasques domèstiques que haurà de realitzar a casa seva, si és que n’ha de fer.
Durant els primers mesos d’embaràs es pot mantenir gairebé qualsevol tipus d’ocupació laboral que no requereixi d’efectuar esforços físics, sempre que la dona embarassada no presenti algun trastorn que necessiti repòs. Només s’han d’evitar les tasques que impliquin un contacte habitual amb productes tòxics que podrien afectar el fetus, com el benzol utilitzat en la fabricació de pintures; l’arsènic emprat en l’elaboració de colorants; el plom que es pot trobar present en determinades impremtes i fàbriques de pintura o el mercuri que s’utilitza en la fabricació d’aparells científics o miralls. Si la dona gestant treballa en alguna indústria en què s’usin aquest tipus de productes, i ocupa un lloc de treball perillós, cal que sol·liciti un canvi de secció a una altra de no perillosa o, si això no és possible, que deixi de treballar temporalment. A més, és convenient que la dona no treballi en llocs mal ventilats, especialment si es permet de fumar i l’ambient està carregat de fum, ja que encara que la gestant no fumi, en respirar inhala l’aire contaminat pel tabac, i els productes tòxics que conté poden afectar el fetus.
A mesura que es desenvolupa l’embaràs, cada vegada poden ésser més pesades les feines que requereixen d’estar-se moltes hores dreta, com ara és el cas de cambreres, dependentes o perruqueres. En aquests casos és recomanable d’adoptar algunes mesures per a reduir l’esforç, especialment durant el darrer trimestre, com ara partir la jornada laboral o canviar de lloc de treball.
La legislació vigent concedeix a la dona gestant unes setmanes de descans, que es poden repartir entre abans i després del part. Hi ha moltes dones que toleren bé el treball sense cansar-se ni patir de trastorns just fins abans del part. Tanmateix, però, és convenient que la dona deixi de treballar unes setmanes abans si nota que es cansa massa o pateix de trastorns, com ara inflor de cames o mals d’esquena.