Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
El sedentarisme i les seves conseqüències
El terme sedentarisme , derivat de la veu llatina sedere estar assegut, s’emprà inicialment per a designar els pobles que s’establien en una determinada àrea geogràfica per conrear la terra i criar el bestiar, en contraposició amb els pobles nòmades, que es desplaçaven constantment en cerca dels fruits silvestres o de la caça que els procuressin la manutenció En canvi, actualment, aquest mot s’utilitza, per extensió, per a designar un hàbit de vida, tant d’un poble com d’un collectiu o d’un individu en particular, en què predomina la inactivitat física L’organisme humà, de la mateixa manera…
Trastorn psico-somàtic
Patologia humana
Definició Els trastorns psico-somàtics constitueixen una sèrie d’afeccions, generalment localitzades en un sol sistema orgànic, que es caracteritzen per l’existència d’una alteració funcional o anatòmica demostrable, en l’origen de la qual no es pot determinar una causa orgànica clara, i, al contrari, es pensa que diversos factors psicològics hi han tingut un paper causal important El terme psico-somàtic està connectat amb els mots grecs psych , que significa ‘ànima’, i sorna , ‘cos’ Tradicionalment, hom ha emprat aquesta paraula per a fer referència a la relació estreta que hi ha entre els…
viola d’arc
Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…