Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Trastorns de la dona durant l’embaràs
Patologia humana
Durant l’embaràs es produeixen diverses modificacions en l’organisme de la dona, tant a causa de l’efecte derivat del creixement del fetus a l’interior de l’úter com per l’acció de les hormones secretades per la placenta i els ovaris Pel que fa als canvis que s’originen en l’organisme matern a causa del desenvolupament del fetus i les estructures que l’acompanyen, els principals són el creixement progressiu de l’abdomen i l’increment de pes de l’embarassada, que ja s’han descrit en l’article que tracta dels controls mèdics durant la gestació Quant a la secreció hormonal pròpia de la gestació…
Exercici físic i sistema nerviós
El sistema nerviós intervé en l’exercici físic activant diversos mecanismes que d’una o d’altra manera coordinen l’acció dels músculs esquelètics i de diversos teixits de l’organisme Aquests mecanismes són molt complexos, per bé que, de manera esquemàtica, es pot considerar que hi incideixen a dos nivells D’una banda, el sistema nerviós és el que regula el nivell de contracció, o d’acció en general, dels diferents grups musculars implicats en un determinat moviment o posició corporal, concretament mitjançant l’estimulació de les unitats motores D’altra banda, el sistema nerviós també…
Hiperèmesi gravídica
Patologia humana
Definició És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació greu de l’embaràs, caracteritzada per l’aparició de nàusees i vòmits molt intensos i freqüents que dificulten la nutrició de la gestant i originen pèrdua de pes, deshidratació i alteracions metabòliques Causes Aquesta complicació, la causa íntima de la qual no s’ha establert clarament, és caracteritzada per una intensificació de les nàusees i els vòmits comuns de la gestant És probable que les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs hi influeixin en dones susceptibles, ja que els vòmits més intensos se solen presentar entre la…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
Mesures preventives d’accidents infantils
La prevenció d’accidents es basa fonamentalment en tres tipus de mesures l’educació, l’adopció de determinades precaucions i la utilització dels dispositius tècnics adequats Els pares i altres adults responsables de l’educació del nen han de responsabilitzar-se que vagi aprenent a identificar les situacions de perill i a protegir-se’n Això no vol pas dir que s’hagi de coartar per complet la llibertat del nen No es pot pretendre que l’infant s’allunyi del perill amb ordres autoritàries, com "No facis perquè ho dic jo, i prou" D’aquesta manera només s’aconsegueix que el nen perdi la seva…
La miniatura catalana en el camí del 1200
Catalunya no va quedar al marge de les onades bizantinitzants que recorregueren l’Europa de les dècades anteriors al 1200 Els contactes amb les noves tendències internacionals es desglossaren en múltiples episodis que afectaren les arts figuratives en general Tanmateix, el paper capdavanter que assolí la miniatura al Nord europeu no va escaure a la miniatura catalana amb igual intensitat Moltes de les suggestions dels fabulosos llibres mimats de la segona meitat del segle XII foren traduïdes en alguns frontals i pintures murals, però no s’han conservat manuscrits que puguin equiparar-se als…
L’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX
Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…
La pintura en els darrers episodis del gòtic
A mesura que es deixava enrere el gòtic internacional, la pintura renovava el seus tallers Aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o s’acontentaven amb models «paraflamencs», emergits d’altres centres europeus A partir del 1450 es pot advertir un canvi global que es basava en les experiències aïllades que havien anat calant en l’escena catalana des del 1430 Ni algunes regions italianes, ni el món germànic, ni la Provença no resultaren indiferents a la projecció d’un gòtic final que va refer els plantejaments i que cristallitzà sense…
L’escultura de l’època gòtica
Introducció A mesura que es multipliquen els estudis d’història de l’art, sorprenentment resulta cada cop més difícil de parlar d’estils ben definits, cronologies segures, mestres ben coneguts i obres documentades o atribuïdes amb certesa Una obra de síntesi com aquesta, dedicada a l’escultura gòtica catalana, que vol ser entenedora per a tothom i al mateix temps rigorosa en els seus plantejaments, es converteix en una tasca difícil de dur a terme L’allau de noves propostes però també d’interrogants que han sorgit arran dels estudis més recents obliguen a plantejar el discurs d’aquest treball…
L’arquitectura religiosa del segle XIX
L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…