Definició
És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació greu de l’embaràs, caracteritzada per l’aparició de nàusees i vòmits molt intensos i freqüents que dificulten la nutrició de la gestant i originen pèrdua de pes, deshidratació i alteracions metabòliques.
Causes
Aquesta complicació, la causa íntima de la qual no s’ha establert clarament, és caracteritzada per una intensificació de les nàusees i els vòmits comuns de la gestant. És probable que les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs hi influeixin en dones susceptibles, ja que els vòmits més intensos se solen presentar entre la sisena i dotzena setmanes de la gestació, en què els nivells d’hormona gonadotròfica coriònica o HGC són més elevats. A més, aquesta hipòtesi és reforçada pel fet que també es presenten vòmits intensos en d’altres situacions en què s’incrementen els nivells d’HGC, com l’embaràs múltiple o la mola hidatidiforme.
D’altra banda, molts estudis realitzats suggereixen que l’origen de la hiperèmesi és un trastorn de tipus psicològic, pel qual s’estimularia el centre del vòmit, situat en el sistema nerviós central, fent-lo potser més sensible a l’acció hormonal. Aquesta alteració psíquica podria ésser deguda a diversos conflictes emocionals, com ara un rebuig a l’embaràs, sovint inconscient, o l’ansietat generada per la por a afrontar l’embaràs, el part i les atencions al futur infant.
Manifestacions i evolució
Les manifestacions bàsiques de la hiperèmesi gravídica són les nàusees i els vòmits, d’una intensitat i evolució que poden ésser molt variables en cada cas. En general es presenten especialment al matí, quan s’està en dejú, però els vòmits se solen repetir també després dels àpats, i fins i tot se’n poden presentar de nit i despertar la gestant. En la majoria de casos, els vòmits són freqüents però no arriben a causar trastorns generals importants. Tanmateix, però, un indici fonamental per a diferenciar les manifestacions d’una hiperèmesi gravídica de l’aparició de nàusees i vòmits comuns en les dones embarassades, és justament el grau de repercussió sobre l’estat general de l’embarassada. Així, mentre que en el cas de nàusees i vòmits normals no es produeix una afecció de l’estat general, en el cas d’hiperèmesi gravídica els vòmits repetits dificulten tant l’alimentació que no hi ha augment de pes, o fins i tot se’n perd.
En els casos més greus, els vòmits són tan freqüents que ocasionen una pèrdua important d’aigua i substàncies nutritives. Per tant, la dona s’aprima considerablement, i pot experimentar una deshidratació, és a dir, una deficiència d’aigua en l’organisme. En aquests casos, la dona presenta una pèrdua important de força, amb una sensació de cansament constant, la pell i les mucoses s’assequen i s’aprimen, els ulls semblen enfonsats i la respiració i el pols s’acceleren. Si no es tracta adequadament, es produeixen trastorns metabòlics que alteren el funcionament de diversos òrgans, com el fetge i els ronyons, i poden aparèixer complicacions irreversibles. Tanmateix, en l’actualitat, la hiperèmesi se sol diagnosticar en les seves primeres fases, i amb un tractament adequat hom sol evitar que es produeixin complicacions greus irreversibles.
Diagnosi
La hiperèmesi gravídica es diagnostica fonamentalment per l’aparició dels símptomes descrits. Amb anàlisis de sang hom pot valorar les repercussions dels vòmits sobre l’equilibri metabòlic. També se sol efectuar una ecografia per a comprovar l’evolució de l’embaràs i verificar que no es tracta d’un embaràs múltiple o una mola hidatidiforme. A més, de vegades cal efectuar d’altres proves, variades segons el cas, si es detecten signes que puguin correspondre a alguna altra malaltia causant de vòmits.
Tractament
Les formes més lleus es poden solucionar amb adaptacions dietètiques i un ajut psicoterapèutic. Així, se solen tolerar millor els àpats freqüents i en petites quantitats, i són preferibles els aliments sòlids o espessos que els líquids, com també els àpats freds als calents; a més, cal evitar els menjars molt condimentats o d’alt contingut en greix.
Les mesures destinades a modificar les alteracions psíquiques desencadenades són diverses, i de vegades cal la col·laboració d’un psicoterapeuta. En alguns casos pot ésser útil que la gestant canviï d’ambient, especialment si conviu amb alguna persona amb la qual mantingui una relació conflictiva. Les pors generades per l’embaràs i el part es poden reduir amb l’explicació detallada a la dona dels canvis que van succeint en el seu organisme i la forma d’afrontar els trastorns que pugui experimentar.
En alguns casos també pot ésser útil l’administració d’alguns medicaments específics contra els vòmits i sedants, i l’administració de vitamines o d’altres complements nutritius.
En les formes més greus, de vegades cal que la gestant sigui ingressada en un hospital per tal de poder-li administrar per via intravenosa els líquids i les altres substàncies nutritives que no pot ingerir pels vòmits. En general, al cap d’uns dies de tractament els vòmits cedeixen i es pot instaurar una alimentació per via digestiva. Solament en alguns casos excepcionals pot passar que la hiperèmesi no cedeixi amb aquest tractament, i l’única manera d’evitar que la dona experimenti complicacions irreversibles greus és la interrupció de l’embaràs.