Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
El que cal saber de la septicèmia
Patologia humana
La septicèmia o sèpsia sanguínia és la infecció massiva de la sang per diversos microorganismes, especialment bacteris El xoc sèptic és un trastorn caracteritzat per una davallada sobtada i persistent de la irrigació sanguínia d’òrgans vitals, com el cervell i els ronyons, que es produeix en casos greus de septicèmia o quan, en el transcurs de diversos processos infecciosos, les toxines elaborades pels bacteris causants del xoc es precipiten massivament en la circulació sanguínia La septicèmia i el xoc sèptic sovint es produeixen a partir de focus infecciosos que no són evidents Així, una de…
El que cal saber de l’esclerodèrmia
Patologia humana
L’esclerodèrmia és una malaltia lenta i progressiva, en la qual es produeix una inflamació i una posterior esclerosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme Es manifesta amb enduriment de la pell, debilitat muscular, rigidesa articular i diverses alteracions dels òrgans interns Els afectats han de seguir uns hàbits de vida que no afavoreixin l’empitjorament de la malaltia Cal que facin servir guants, mitjons i roba que els protegeixin del fred, i evitar qualsevol mena de contacte amb aigua freda No es poden sotmetre a tensions emocionals, ni poden fumar, perquè aquests factors…
El que cal saber de la prostatitis
Patologia humana
La prostatitis és una inflamació de la pròstata, sia aguda o crònica, que origina trastorns miccionals i dolor a la zona perineal o el baix ventre La prostatitis aguda, en molts casos provocada per una infecció bacteriana, sol guarir al cap de pocs dies sense seqüeles si s’hi efectua un tractament adequat amb els antibiòtics prescrits pel metge després d’una anàlisi d’orina Cal sempre respectar exactament les indicacions del metge, ja que en cas contrari el tractament pot ésser ineficaç i es pot originar una prostatitis crònica Si bé la prostatitis crònica provoca durant molt de temps…
Espectre d’acció
Patologia humana
Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…
El que cal saber del lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
El lupus eritematós sistèmic és una malaltia del teixit conjuntiu, de causa desconeguda, que afecta sobretot dones joves tot ocasionant lesions en diversos òrgans com la pell, les articulacions, els pulmons o d’altres òrgans interns La malaltia és d’evolució prolongada, i s’hi alternen períodes d’exacerbacions en els quals es poden presentar un gran nombre de símptomes, amb èpoques de calma en què no es presenten molèsties en general No és estrany, doncs, que amb aquesta evolució tan peculiar calgui de vegades un temps d’observació molt prolongat per a efectuar-ne la diagnosi, ni tampoc no ho…
El que cal saber de la psoriasi
Patologia humana
La psoriasi és una malaltia crònica de la pell, de causa desconeguda, que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que se’n desprenen Tot i que hom ha detectat una predisposició hereditària a patir la malaltia, per tal que es desencadeni cal que actuïn diversos factors, alguns dels quals és possible d’evitar Per exemple, les infeccions de les vies respiratòries, sobretot quan no s’hi aplica un tractament immediat un consum d’alcohol excessiu, els traumatismes, les cremades o les irritacions de la pell i les situacions d…
Anàlisi d’orina per determinar malalties infeccioses
Patologia humana
Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar hermèticament Aquest…
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions…
Alimentació complementària de l’infant
A partir d’una determinada edat, l’infant ha de començar a rebre de mica en mica altres aliments, perquè la llet ja no li proporciona totes les substàncies nutritives necessàries per al seu desenvolupament, i perquè s’ha d’anar acostumant a altres gustos i textures per a poder-se alimentar com les persones adultes Aquests aliments que el nodrissó rep com a complement o substitut parcial de la llet són anomenats alimentació complementària No hi ha cap criteri uniforme sobre el moment precís per a introduir l’alimentació complementària, ni sobre el tipus d’aliments que s’han d’anar afegint En…
El que cal saber de la dermatitis atòpica
Patologia humana
La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que origina una inflamació cutània molt pruriginosa de la pell, sobre la qual es poden presentar lesions com pàpules, vesícules i crostes En general, es manifesta durant els primers mesos de vida i guareix espontàniament dos o tres anys després, tot i que, de fet, es pot iniciar en qualsevol època i tenir una evolució imprevisible, amb fases alternatives d’exacerbacions i remissions que es prolonguin fins a l’edat adulta En general, els afectats pateixen també altres malalties d’origen allèrgic, com febre del fenc, rinitis allèrgica o asma…