Resultats de la cerca

Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de capbrevació…

El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen una font de…

El moment era assenyalat, tradicionalment, amb l’encesa d’una candela la possibilitat d’obtenir la cosa subhastada, si hi havia prou ofertes, durava fins a acabar-se la candela

La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor Beneficiari —en sentit estricte— i feudatari…

També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…

Tenia missió de policia dels cursos d’aigües, d’atorgament de concessions administratives a particulars, de dirimir qüestions entre aquests per raó d’aigües públiques i privades i d’altres matèries relacionades amb els aprofitaments hidràulics La jurisdicció del batlle d’aigües s’extingí quan, de les seves matèries, les de dret privat passaren a la jurisdicció ordinària, i les administratives, als governadors civils

Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell En l’ordre…