Resultats de la cerca

Vida i obra Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano 1923-27, en set volums, molt acrescuda en una segona edició 1948-76 pel seu fill Agustí vint-i-set volums i uns 375 000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la Península Ibèrica i a Hispanoamèrica Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit Publicà també El año literario y artístico en Barcelona 1895, La…

Vida i obra Fou notari i coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1560 inclogué un sonet laudatori a la Carolea de Jeroni Sentpere, i el 1563 en publicà un altre a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo d’A Girón de Rebolledo Joan Timoneda el cita en un romanç publicat al Sarao de amor 1561 Ja era conegut, doncs, quan el 1564 publicà a València la seva famosa Diana enamorada , continuació de la inacabada Diana de Jorge de Montemayor 1559, cèlebre novella pastoral L’obra, que es desenvolupa al Regne de València, presenta topònims i alguns trets fonètics i lèxics valencians…

Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten  La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa  1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del francès, entre…

Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria juvenil de viure…

Vida i obra Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa, però abandonà la carrera jurídica per la militar La seva fama com a poeta feu que hom li encarregués la confecció de poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia València 1586 El 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro , una selecció de la seva obra que inclou poesies líriques, epístoles, sonets, epigrames i poesia religiosa, tot en castellà L’obra que li ha donat fama,…

Vida i obra Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona i es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, collaborà en la publicació de Recull de textes catalans antics divuit fascicles, 1900-12 Edità nombrosos textos medievals, principalment de caràcter científic — Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wafid 1943, Textos astronòmics en un manuscrit català 1948, El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díeç 1949 o El “Llibre de sent Soví”,…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia, pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

Doctorat 1951 en filologia romànica amb una tesi sobre les fonts del Polifemo de Góngora premi Menéndez y Pelayo, fou professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona del 1947 al 1975 el 1960 i el 1961 ho fou de la de Wisconsin, als EUA, catedràtic 1975-88 i emèrit 1989-95 Interessat en l’anàlisi de fonts literàries, publicà nombrosos estudis sobre el Siglo de Oro —com els dedicats a Góngora 1952 i 1957, als preceptistes 1953 o a Erasmo y Cervantes 1949— Leopoldo Alas —1987, 1989 i Nueva lectura de “La Regenta” de Clarín 2001—, la literatura castellana…

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…