Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística…

Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües…

Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida  com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis…

Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i de Zuric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou impulsor del “Butlletí de Dialectologia Catalana” i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Entre les seves nombroses publicacions destaquen l’…

Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…

Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i…

Vida i obra Estudià als Estudis Universitaris Catalans  i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia romànica 1943 Format en l’escola de Menéndez Pidal, encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral 1947, feta sota el guiatge de Dámaso Alonso L’any 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona  i el 1977, de gramàtica històrica catalana, càrrec que ocupà fins a la jubilació 1986, i posteriorment com a catedràtic emèrit El mateix any 1977, fou nomenat…

Es doctorà en filologia i fou cap del Departament de Lingüística Romànica de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Les seves recerques catalanístiques van centrar-se en l’estudi de la llengua literària medieval, els estudis catalans a l’URSS i la història del lullisme a Rússia “Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS”, dins El català a Europa i a Amèrica 1982, “K istóric katalanístiki v Rossic i v SSSR” ‘Cap a una història de la catalanística a Rússia i a l’URSS’, dins la revista “Iberica Kultura naródov Pireniskogo poluóstrova”…