Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
asserció
Electrònica i informàtica
Proposició que assegura que en un determinat punt d’un programa es compleix certa condició.
Els casos més habituals d’assercions són les precondicions propietats que cal que compleixin les dades per a poder executar un fragment de codi determinat, les postcondicions propietats que compleixen les dades un cop s’ha executat un segment de codi determinat, els invariants de les iteracions propietats que compleixen les dades en pas de la iteració i els invariants de la representació propietats que compleix la representació de les dades, independentment del valor exacte que contingui Les assercions permeten entendre el comportament d’un programa, i raonar sobre…
Corpus Iuris Civilis
Història del dret
Nom donat al sXII a la compilació de dret romà duta a terme per ordre de Justinià (sVI), la qual tingué vigència fins als temps moderns.
Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards
Antonio Sánchez de Bustamante y Sirvén
Història del dret
Jurista cubà.
Presidí la Sociedad Cubana de Derecho Internacional Fou senador 1902-10 i jutge del Tribunal Permanent de Justícia Internacional de la Haia 1922-45 El 1928 presidí la VI Conferència Panamericana, en la qual fou aprovat un codi de dret internacional privat, conegut com a “Codi Bustamante” per la seva decisiva intervenció en el projecte Cal destacar, entre les seves nombroses obres, El orden público 1893, Tratado de derecho internacional privado 1896, El Tribunal Permanente de Justicia Internacional 1925, Derecho internacional público 5 volums, del 1933 al 1938 i…
identificador d’objecte digital
Arxivística i biblioteconomia
Sistema internacional d’identificació d’objectes digitals.
Es creà amb la finalitat de facilitar la identificació i la gestió automatitzada de recursos digitals de qualsevol naturalesa i suport És compost per un codi numèric format per un prefix i un sufix, separats per una barra El prefix conté el nombre que identifica l’editorial del document, i el sufix identifica el document concret A partir del codi es pot identificar i obtenir l’URL actual d’un recurs digital És d’aplicació voluntària i la seva administració és a càrrec de la Fundació Internacional del DOI IDF, creada el 1998, i de les agències de registre del DOI
International Air Transport Association
Aeronàutica
Associació internacional de companyies aèries, amb seus a Mont-real i Ginebra, que té la missió de representar, impulsar i servir la indústria del transport aeri.
Ha desenvolupat regulacions i normes que han conformat la indústria aerocomercial mundial com, per exemple, el codi d’aeroports de IATA, un codi de tres lletres que designa cada aeroport del món Fou fundada l’abril del 1945 a l’Havana per 57 membres de 31 països, i era la successora de l’International Air Traffic Association, creada a la Haia el 1919 El març del 2012, la IATA aplegà 240 companyies aèries de 126 països, entre les quals hi havia les aerolínies de passatgers i de càrrega més importants del món, que representaven globalment el 84% del trànsit aeri total
desheretament
Dret civil
Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o…
programació orientada als objectes
Electrònica i informàtica
Metodologia de programació basada en els objectes.
En la programació orientada als objectes es fa un ús extensiu de l’encapsulació, l’herència, la sobrecàrrega i el polimorfisme Els avantatges de la metodologia són la reutilització de codi, via l’herència i el polimorfisme el manteniment dels programes, via l’ocultació i la compartició de codi, i la modificabilitat, gràcies a la qual no cal compilar tota l’aplicació si només s’ha canviat, per exemple, l’estructura interna d’alguns objectes Un dels inconvenients és que requereix un nivell d’abstracció i una disciplina per part del programador que no és fàcil d’…
migració de programari
Electrònica i informàtica
Acció de migrar programari d’una plataforma a una altra.
La migració pot comportar la modificació o la total reescriptura de part del codi El cost de la migració està directament relacionat amb l’èmfasi donat a la portabilitat durant el desenvolupament dels programaris a migrar De fet, un programari dissenyat com a totalment portable no necessita cap esforç per a la migració n'hi ha prou a copiar el codi d’una plataforma a l’altra Malgrat tot, difícilment els programaris són del tot transportables, ni tan sols els que així ho anuncien, i per tant la migració de programari, o de plataforma, sempre té un cost elevat,…
anotació
Dret
Assentament que hom fa constar en els llibres de qualsevol registre (registre de la propietat, registre civil, etc).
El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu…
reclusió
Dret penal
Pena privativa de llibertat.
Fou vigent fins el 1996, any en què hom aprovà l’actual codi penal Hom en distingia una de major , entre vint anys i un dia fins a trenta anys i una de menor , des de dotze anys i un dia fins a vint Ambdues comportaven la pena accessòria d'inhabilitació absoluta la reclusió major comportava, a més, la interdicció civil La reclusió, en el nou codi penal, distingueix entre la pena de presó de quinze a vint anys, amb la clàusula d’elevació de la mateixa a la pena de presó de vint a vint-i-cinc anys quan concorrin en el fet dues o més circumstàmcies agreujants, i la pena…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina