Resultats de la cerca

Entre els seus membres figurà Victorià d’Ametller i Vilademunt, que organitzà un alçament a l’Empordà La Junta tenia un comitè a Barcelona un dels membres del qual traí la conspiració, que avortà i homes a les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric El capità general Fernández de Córdoba feu afusellar dos comandants i un tinent implicats, a la Ciutadella 9 d’octubre de 1848

De contingut variat i ric, publicà treballs molt notables sobre història, arqueologia i aspectes científics de les terres gironines Hi collaboraren Pere Alsius i Torrent, Josep Ametller i Viñas, Joaquim Botet i Sisó, Enric-Claudi Girbal, Emili Grahit, Josep Pascual i Prats, JNarcís Roca i Farreras i Narcís Viñas i Serra Redactada normalment en castellà, publicà ja des del primer número algunes collaboracions en català, generalment de tipus poètic Lluís Batlle i Prats publicà un índex d’autors 1946

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”

Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el…

Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs literari i…

Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la intenció de crear…

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…

Situada a la ciutat de Palma Mallorca, té extensions universitàries a Menorca i a Eivissa Els antecedents remots de la Universitat de les Illes Balears es remunten als privilegis atorgats per Jaume II a la Universitat de Montpeller, epicentre científic del regne de Mallorca Aquest és l’origen de les diferents iniciatives per tal de crear una universitat de Mallorca L’any 1477, Beatriu de Pinós intentà revifar la tradició lullista fent un llegat per establir una càtedra lulliana El 1481 Agnès de Quint feu donació de rendes amb el mateix propòsit, i dos anys després Ferran II de Catalunya-Aragó…