Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència, càrrec que…

Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica

Debutà amb el River Plate el 2003, amb el qual guanyà la Lliga 2004 Passà després al Corinthians 2005-06, amb el qual aconseguí la Lliga del Brasil 2006 Després d’una temporada al West Ham anglès, jugà amb el Liverpool fins el 2010, que fou fitxat pel Futbol Club Barcelona , on jugà de migcampista defensiu i de defensa central, i on guanyà quatre campionats de Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, dues Lligues de Campions 2011, 2015, quatre Copes del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, dues Supercopes d’Europa 2011, 2015, tres Supercopes d’Espanya 2011, 2013, 2016 i dos Mundials de Clubs 2011, 2015 El 2018…

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La…

Fill de Franco Macri, creador del grup empresarial Macri-SOCMA, un dels més importants de l’Argentina Graduat en enginyeria civil a la Universidad Católica Argentina, amplià estudis a la Universitat de Colúmbia EUA Fundador i membre del consell d’administració de l’empresa Mirgor 1983-94, el 1984 s’incorporà al grup Macri, dins del qual ha estat al capdavant de Socma Inversora 1985 i Sevel 1994, companyies de les quals dirigí l’expansió i la internacionalització El 1991 fou segrestat dotze dies, i del seu rescat hom descobrí que els autors eren agents de la policia federal El 1994 fou absolt…

Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República 1983-89 En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials del període…

Professor a la Universitat de Buenos Aires, secretari de la CEPAL i de la UNCTAD i director general de l’Instituto Latinoamericano de Planificación Económica y Social En les seves obres econòmiques fa principalment una anàlisi sobre l’imperialisme de les societats industrials avançades en relació amb els països subdesenvolupats Cal destacar-ne Hacia una dinámica del desarrollo latinoamericano 1963, Nueva política comercial para el desarrollo 1964, Los obstáculos del Mercado Común Latinoamericano 1967, Transformación y desarrollo La tarea de América latina 1970 i Introducción a Keynes 1974

Tractà del tema gautxesc en llengua culta Sota el títol comú de Poesías 1885 en edició augmentada, 1906 publicà diversos poemes, entre els quals Santos Vega , on narra la vida llegendària d’aquest payador

L’èxit assolit amb La maestra normal 1914 l’impulsà a ésser el narrador dels problemes “del carrer” el fracàs d’un jove intellectual El mal metafísico , 1917, la qüestió del clericalisme La sombra del convento , 1917, la prostitució Nacha Regules, 1919, etc, d’un valor més documental que literari