Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…
,
Pere del Rei
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1299-1308), conseller de Jaume I.
Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300…
Jordi Anglada Casas
Caça
Caçador especialista en caça menor.
Membre de la Societat de Caçadors de Santa Cristina, fou campió de Catalunya 2006 a Sant Martí Sarroca amb la seva gossa Fosca, de raça brac francès
Buseu
Antic poble
Antic poble (1 339 m) del municipi de Baix Pallars (fins el 1969, de Baén), al Pallars Sobirà, al vessant meridional de la serra de Cuberes.
Juntament amb Sant Sebastià de Buseu, Sarroca i Cuberes formà un municipi fins a mitjan s XIX L’església parroquial de Sant Bernat pertanyia al monestir de Gerri
Santa Maria
Església
Església romànica de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), situada a la part alta del poble, al costat del castell.
L’edifici El temple que ha arribat als nostres dies data, en conjunt, del final del segle XII i la primera meitat del XIII, però va ser notablement modificat i ampliat del segle XV al XVIII Les modificacions posteriors més destacables que van afectar l’estructura original del temple són el campanar, del segle XVI, que s’alça sobre la cúpula, la capella afegida a l’absidiola nord i l’obertura d’una portada renaixentista a l’oest, que potser substituïa una porta romànica secundària L’església consta d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular, i un creuer integrat per dues absidioles…
Bernat de Fortià
Història
Cavaller empordanès, germà de la reina Sibil·la de Fortià.
De primer 1375 l’amistançament i després 1377 el casament d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer una ràpida carrera política es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibilla, enfrontat als grans nobles i a l’infant Joan El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades…
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Montcada (Ramon I de Montcada).
Fill de GuillemI de Montcada o de Muntanyola Prengué definitivament el cognom de Montcada, per heretar del seu pare la guarda d’aquest castell També heretà el castell de Vacarisses i el de Muntanyola, aquest en indivís amb els seus germans Bernat i Renard de Sarroca Des del 1046 fins a la seva mort estigué al servei del comte de Barcelona
baronia de Nyer
Història
Jurisdicció senyorial del Conflent.
El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte, al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa
Jaume Cabrera
Pintura
Pintor actiu a Barcelona.
Format segurament al taller dels germans Serra, s’independitzà el 1394 i desenvolupà, fins el 1432, una activitat pictòrica que evolucionà des de l’estil dels Serra, l’italogòtic, fins al de Borrassà, el gòtic internacional Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme Obra seva documentada és el retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa 1406 Hom li atribueix, entre altres obres, el retaule de Sant Martí Sarroca , la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics Museu…
Llibre dels feits
Foli del manuscrit de Poblet (el més antic conservat) del Llibre dels feits
© Fototeca.cat
Denominació habitual de la crònica de Jaume I de Catalunya-Aragó.
És una narració dels fets més importants de la vida del rei, escrita en plural de primera persona apareix, doncs, com una autobiografia, que conté, tanmateix, una lliçó adreçada als seus descendents i familiars que confirma l’obra del rei com a fundadora del nou estat de Corbeil, i atenua la projecció ultrapirinenca mentre reivindica la seva figura en el conjunt hispànic Comprèn des de l’engendrament del rei 1207 fins a la seva mort 1276, amb alguns antecedents corresponents als regnats d’ Alfons I d’Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó des del 1174 Respecte a si cal considerar-la obra autèntica…
,