Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
feixisme
Història
Política
Ideologia política l’objectiu de la qual és la instauració d’un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.
Justo José de Urquiza
Història
Militar
Militar i polític argentí.
Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós…
Ahmed Ben Bella
Política
Polític algerià.
Membre de l’exèrcit francès, durant la Segona Guerra Mundial participà en la campanya d’Itàlia 1943 Tornà a Algèria 1945, i milità en organitzacions nacionalistes Acusat de participar en l’atac a la delegació de correus d’Orà 1949, fou detingut 1950 i condemnat a vuit anys de presó El 1952 aconseguí d’evadir-se i arribà al Caire 1953, on organitzà l’aparell exterior del Front de Libération Nationale FLN, creat el 1954 Empresonat per les autoritats franceses 1956-62, posteriorment fou cap de govern 1962, president de la República Algeriana 1963 i secretari general de l’FLN 1964, instaurà un…
Joan d’Eimeric i Saplana
Història
Oficial reial, fill i successor de Joan Berenguer d’Eimeric i de Talamanca, segon baró de Rubinat i Sant Antolí.
Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’aplicació de…
Tit Flavi Domicià
Història
Emperador romà (81-96).
Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i…
Josep Miralles i Sbert
![](/sites/default/files/media/FOTO/Josep_Miralles.jpg)
Josep Miralles, bisbe de Barcelona, camina entre altres clergues amb motiu d'un acte públic, a la plaça de Constitució, a Barcelona (1926-29)
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de…
Bruniquilda
Història
Reina d’Austràsia, filla d’Atanagild, rei dels visigots, casada (567) amb Sigebert I d’Austràsia.
L’assassinat de la seva germana Galsvinta, muller de Khilperic I de Nèustria, germà de Sigebert I, provocà un conflicte entre ambdós reis, en el curs del qual Sigebert I fou mort 575 per uns addictes de Fredegunda, muller de Khilperic I i abans amant seva, i Bruniquilda fou feta presonera A Rouen es casà 576 amb Meroveu, fill de Khilperic aquest separà el matrimoni Meroveu es féu donar mort posteriorment i Bruniquilda fou enviada al costat del seu fill de sis anys Khildebert II, rei d’Austràsia, en nom del qual exercí el poder Mort el 595, deixà dos fills, Tibert II d’Austràsia mort el 612 i…
Joaquín Balaguer Ricardo
Política
Polític dominicà.
Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers 1954-55, ministre d’ensenyament 1955-57, vicepresident 1957-60 i president 1960 El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició Aquest any hagué de cedir el poder al…
Álvaro de Luna
Història
Política
Polític castellà.
Membre d’una antiga família de servidors reials, el 1410 fou designat patge del rei Joan II, del qual esdevingué l’home de confiança, talment que hom el considera un predecessor dels grans privats castellans del s XVII Poeta i escriptor notable, el 1422 fou nomenat conestable del regne, i des del 1420 esdevingué el cap del partit monàrquic, oposat a l’oligarquia nobiliària castellana i contra els infants d’Aragó Recolzat en els sectors urbans, la petita noblesa i el baix clergat, Luna plantejà la lluita contra els infants d’Aragó com una pugna entre regnes Amb les treves de Majano 1430…
François Bozizé
Política
Militar i polític de la República Centreafricana.
Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de…