Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al límit amb la comarca d’Osona, al mig de les Guilleries.
Situació i presentació Limita al NE amb els municipis deOsor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la…
Sant Martí Sacalm
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble (835 m alt.) i cap del municipi de Susqueda (Selva), situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació.
És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma
Cros de Sant Hilari Sacalm
Atletisme
Cursa de cros que té lloc anualment a Sant Hilari Sacalm des del 1974.
Organitzat per la Penya Barcelonista de Sant Hilari, no es disputà entre el 1987 i el 1995 Vicente Egido, Pere Arco i Àngel Mullera, amb tres victòries cadascun, són els que l’han guanyat més vegades En categoria femenina, el rècord el té Gemma Masnou amb sis victòries
el Puigsacalm
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya de la Serralada Transversal Catalana, al municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Separa la plataforma estructural del Collsacabra W de materials eocènics, i la plana d’en Bas E, de materials quaternaris, i part de la fossa tectònica d’Olot La seva singularitat ve de constituir l’extrem ENE d’un anticlinal de gran radi de curvatura, el del Bellmunt-serra del Curull-Puigsacalm, segat per una falla mestra NNW-SSE, que ensorra uns 800 m la vall d’en Bas La línia de carena va aproximadament del coll del Forn 1120 m alt, el puig Corneli 1362, el coll de Joanetes, el puig del Llop, el Puigsacalm 1515, el Puigsacalm Xic 1480 a l’W, el puig dels Olivellers 1454, el…
riera d’Osor
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències al mateix llit fluvial
menhir
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’investigació, a…
Josep Permanyer Sabatés
Alpinisme
Alpinista.
Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995
Sandra Blanco Clopés
Judo
Judoka.
Cinturó negre tercer dan Guanyà nou medalles en competicions internacionals i setze més en campionats estatals 1996-2004 Es proclamà campiona de Catalunya en les categories sènior 1999, 2000, sub-23 2001, sènior universitària 2003, sènior per clubs 2003 i universitària 2004 Fou seleccionadora infantil de la federació catalana 2003-09
Raül Cano Collbatallé
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà la Lliga i la Copa el 1959 Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i dos més amb la júnior
Joan Cardona Tarrés
Arxiu J. Cardona
Escalada
Alpinisme
Esquí
Curses de muntanya i d’orientació
Alpinista, escalador, corredor i esquiador de muntanya.
Membre de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i soci del Centre Excursionista de Banyoles El 1995 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’esquí de muntanya Posteriorment, esdevingué seleccionador català d’aquesta especialitat El 1998 començà a competir en curses de muntanya, on destacà el seu tercer lloc a la Marató de l’Everest 1998 o el segon lloc a la Marató Xtreme de l’Aneto 1999 Formà part de les seleccions catalana i estatal de curses de muntanya Ha participat en expedicions gironines als Andes 1982, 1983, el Kanchenjunga 1986, l’Aconcagua 1987, el Broad Peak 1988, 2007, el McKinley…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina