Resultats de la cerca

El seu nom fa referència a les faunes de molluscs marins, la major part de les quals són idèntiques a les actuals Essencialment, hom caracteritza el Plistocè atenent dos criteris l’aparició de l’home i l’existència de diverses glaciacions Ni un fet ni l’altre, però, poden permetre, actualment, d’establir un límit plioplistocènic admès per tothom, ja que, d’una banda, l’aparició de l’home és un fet evolutiu, i, d’altra banda, des de la fi del Miocè hom ha anat enregistrant un refredament progressiu del clima mundial i un seguit de glaciacions Així, hom ha proposat un límit arbitrari la invasió…

Se situa entre —5 i —2 milions d’anys Els seus límits són fluctuants, sobretot amb relació al Quaternari suprajacent Entre els invertebrats són abundants els molluscs i els equínids, com també els foraminífers Continua la riquesa de faunes de mamífers En general, la fauna i la flora del Pliocè representen un trànsit gradual del Terciari cap al Quaternari i el període actual, sense presentar ruptures importants Més aviat sembla important un refredament que es dóna arreu del món Els materials típics en les àrees mediterrànies són argiles grogues i blaves i sorres de gra fi més o…

L’estratotip és a Pliensbach Alemanya Alguns autors el consideren un superestatge, i el divideixen en Carixià Pliensbaquià inferior i en Domerià Pliensbaquià superior

L’estratotip és a les margues blaves de Piacenza Itàlia

Ordinàriament, es tracta de materials detrítics roigs, en els quals hom ha trobat fòssils del Permià i del Triàsic, o que, contràriament, són mal datats i per això hom no pot eliminar la hipòtesi que aquests terrenys s’hagin dipositat durant l’un o l’altre d’aquests períodes o bé en ambdós Els Pirineus presenten una franja pràcticament contínua d’aquests materials

Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…

És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els períodes més tardans dins el…

És coneguda també com Ontarià o Arqueoprotozoic