Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
forca
© Fototeca.cat
Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent
L’Éveil Catalan
Periodisme
Periòdic bimensual que sortí a Perpinyà del 1922 al 1931, successor de la Renaissance Catalane, com a ‘‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux’’, dirigit per Albert Janicot.
A partir del número nou, Just Calveyrach en fou el director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de '' les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane ' Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera Tingué polèmiques, per això, amb L’Indépendant Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació
Lluís Companyó
Biologia
Naturalista i metge.
Fundador del Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director 1840 És autor d' Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales 1864, inventari de les seves observacions sobre animals i plantes, en la qual el nom vulgar català acompanyava el nom científic, i, entre altres treballs, d' Observations sur les insectes nuisibles aux oliviers dans le département des Pyrénées-Orientales 1858 Herboritzà per la Catalunya septentrional, a banda i banda de l’Albera
Pere de Besombes-Singla
Dret
Notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà.
Es doctorà en dret per la Universitat de Tolosa 1958 amb l’estudi Angelets et miquelets Contribution à l’histoire de la gabelle en Roussillon i fou president de la Cambra de Notaris del departament dels Pirineus Orientals 1979-1980 i 1982-1984 i alcalde de l’Albera del 1971 fins a la mort A més de la tesi doctoral, també publicà els articles Miquelets et Angelets 2006 i Le Gouverneur Général Reste de Roca 1879-1976 2008
Pere Figueres
Música
Intèrpret i autor de cançons.
Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies
Joan Baptista de Banyuls i de Forcada
Història
Militar
Noble rossellonès, capità de cavalleria.
Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789 formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera Vallespir Pel maig del 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló
paratge natural d’interès nacional
Geografia
Figura de protecció aplicada a alguns espais naturals de protecció especial de Catalunya.
Els paratges naturals d’interès nacional són espais o elements naturals d’extensió mitjana o reduïda que presenten característiques singulars atès el seu interès científic, paisatgístic i educatiu Hom hi limita la pràctica d’usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i tan sols es permeten aquells que són compatibles amb els objectius de protecció Catalunya disposa de dos paratges naturals d’interès nacional, el de la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, i el de l’entorn del monestir de Poblet, a la Conca de Barberà
La Tramontane
Publicacions periòdiques
Publicació, bimensual primer i després mensual, que aparegué a Perpinyà el 1917 fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor.
En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del s IX fins a la primera meitat del s X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del s XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48
Tomàs Bertran i Soler
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Soci fundador de la Societat Literària d’Amics de l’Home, l’any 1839 fou deportat a les Canàries Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant És autor de diverses obres de caràcter polèmic i anticlerical Fr Fulgencio o sea la vida de un seductor 1840, Un milagro y una mentira vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea 1858 També escriví diversos treballs geogràfics Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, amb una divisió comarcal del Principat, incloent-hi…