Resultats de la cerca
Es mostren 2212 resultats
servidor de noms de domini
Electrònica i informàtica
En una xarxa, servidor encarregat de traslladar els noms (alfanumèrics) de les màquines dins d’un domini (conjunt d’usuaris que comparteixen certs recursos) a adreces numèriques de xarxes.
En el cas de les xarxes internet, el servei de DNS trasllada els noms de màquines d’adreces a internet protocol d’internet En el context del sistema de noms de domini, servidor dispositiu o programari capaç de respondre a peticions DNS fent l’anomenat procés de resolució de noms Aquest consisteix en, donat un nom de domini, una classe i un tipus de registre de recurs, respondre amb el contingut del registre de recurs associat amb aquell nom, com ara una adreça IP Per exemple, un servidor de noms que fos preguntat amb la tripleta { wwwenciclopediacat , classe=IN,…
sistema de noms de domini
Electrònica i informàtica
Base de dades distribuïda formada per servidors de noms que contenen informació sobre hosts i serveis de diferents dominis, en els anomenats registres de recurs (resource records).
Els registres de recurs es classifiquen per classes, i cada classe defineix diferents tipus de registres La classe més emprada és la classe Internet o IN, que defineix els tipus de registres Adreça A, Mail Exchanger MX o Name Server NS, entre molts d’altres Els registres de recurs d’un determinat domini s’especifiquen en els anomenats fitxers de zona que s’allotgen als servidors de noms, que fan el que es coneix com procés de resolució Aquest consisteix a retornar, en ser interrogats per un cert tipus de recurs pex tipus A, classe pex IN i nom de domini pex wwwgeccat…
any del Senyor
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, o sigui, any comptat a partir del naixement de Jesucrist, tant si hom adopta l’estil de l’Encarnació, de la Nativitat o altres de l’era cristiana.
Hom començà d’emprar aquesta expressió en la datació de documents a Anglaterra al s VII, i passà a França al segle següent A Catalunya, començà d’emprar-se al s XII
basc
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
Eugène-Samuel Grasset
Domini públic
Disseny i arts gràfiques
Cartellista i dissenyador suís naturalitzat francès.
Es formà a Zuric S’inicià com a arquitecte, seguidor de Viollet-le-Duc Dins l’Art Nouveau dissenyà diversos cartells, vitralls, papers pintats, mobles i joies Publicà un mètode de composició ornamental 1905 i creà un model de tipografia 1898
eucaris
Biologia
Domini filogenètic que comprèn tots els organismes eucariotes.
Bé que incicialment fou qüestionat, les anàlisis filogenètiques posteriors han confirmat la monofília del domini dels eucaris, per la qual cosa aquest clade té plena validesa
pertinença
Dret civil
Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.
Tractant-se d’una relació jurídica, cal que en totes les vicissituds del domini principal venda, lloguer, alienació, hipoteca, etc hom especifiqui si en resta afectada cadascuna de les pertinences
Petra
Geografia històrica
Baronia creada a Grècia durant el domini català, a la Beòcia.
En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini
integral múltiple
Matemàtiques
Integral definida sobre un domini D de ℝn.
Donat un domini D de ℝ n , i una partició en dominis elementals D i d’àrees a i i diàmetres d i , i donada una funció real definida sobre D , fD ⊂ ℝ n → ℝ, límit I quan els d i tendeixen a 0, de les sumes de Riemann on A i ∈ D i Hom diu que I és la integral de f en D i és notada per ʃ ʃ n ʃ D ʃ x 1 , x n d x 1 dx n Els casos particulars n =2 i n =3 constitueixen la integral doble i la integral triple, respectivament Les integrals múltiples poden ésser calculades per integració unidimensional reiterada