Resultats de la cerca

Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…

Cultivà l’epigrama alexandrí i preparà un recull, en diversos volums, dels autors d’aquest gènere, anomenat Kýklos Continuà l’obra històrica de Procopi amb Del regnat de Justinià 552-558 Fou anomenat Escolàstic

Estudià a Constantinoble i formulà un sistema que intentava fusionar les doctrines platòniques amb les religions orientals Fundà diverses escoles de teologia i, com a conseller de l’emperador Joan VIII Paleòleg participà en el concili de Ferrara comprès en el concili Florència Escriví un Codi de Lleis que promogué controvèrsia a causa del seu antiaristotelisme La seva distinció entre les doctrines platònica i aristotèlica tingué certa influència en alguns humanistes del Renaixement italià

Es casà 1097 amb Anna Comnè, i rebé el títol de cèsar El 1108 negocià el tractat de Deabolis i contribuí a la derrota del soldà d’Iconi 1116 Deixà incompleta una història d’Aleix I, que comprèn del 1070 al 1079

Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia 1064, al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem

Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787

Succeí el seu pare Constantí III, després de desposseir el coemperador Heraclones S'enfrontà als àrabs, que s’apoderaren d’Egipte després de la caiguda d’Alexandria 646 i que el 655 li infligiren una greu derrota naval Aprofitant les lluites internes de l’islam, signà la pau el 659 Renuncià a la recuperació de Síria i Egipte i desembarcà a Itàlia 662, on combaté els llombards S'establí a Siracusa, des d’on protegí Sicília i el nord d’Àfrica dels àrabs, mentre l’Àsia Menor tornava a ésser saquejada Intentà d’imposar la unitat dins l’Església prohibí les disputes religioses a l’edicte Typos 648…

Compilà una Crònica universal des de la creació del món fins al 1057 La font principal utilitzada és la Synopsis historiarum de Joan Skylitzes, que hom només coneix pels extensos fragments incorporats a la crònica de Cedrè

Capità de la guàrdia i primer secretari d’Aleix I, es retirà posteriorment en un dels monestirs de l’Athos, on escriví uns Comentaris als cànons apostòlics, conciliars i patrístics , que li donaren fama La seva obra més important és l’Επιτομἠ Ἰστοριῶν, crònica des de la creació del món fins al 1118 on complementa, amb les dades sobre el regnat d’Aleix I, l' Alexíada d' Anna Comnè

Succeí Miquel IV Miquel Cerulari s’oposà al seu intent de confiscar els béns de l’Església Lluità, amb èxit, contra els hongaresos i els petxenegs però, davant la indisciplina de l’exèrcit, abdicà i es retirà al monestir de Studios