Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
Gai Valeri Flac
Literatura
Poeta llatí.
Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres
Pomponio Leto
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom llatinitzat de Julius Pomponius o Pomponius Laetus
.
Deixeble de LValla, presidí una associació d’amics que es lliuraren apassionadament a l’estudi de l’antiguitat Al llarg de la seva vida acumulà una erudició immensa, i, entre altres obres, publicà un comentari a Virgili, d’un interès molt notable
Joaquim Balcells i Pinto
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i professor.
El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…
,
Cristóbal de Mesa
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg extremeny.
Escriví poesia èpica Las Navas de Tolosa , 1594, i la Restauración de España , 1607, la seva obra més reeixida i religiosa Valle de lágrimas y diversas rimas , 1606, i El patrón de España , 1612 i la tragèdia Pompeya Traduí Virgili i la Ilíada , que no publicà
Pietro Bubani
Botànica
Metge i botànic italià.
Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
Ivan Petrovič Kotljarevskij
Literatura
Escriptor ucraïnès.
La seva Enejda , publicada pòstumament el 1842, obtingué un gran èxit i és considerada el primer clàssic de la literatura ucraïnesa L’obra és una paròdia del poema de Virgili, amb la qual satiritza la societat del seu temps És també autor d’obres teatrals, com ara Moskal’-Čarivnyk ‘El soldat bruixot’, 1819
Juan Cruz Varela
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg argentí.
S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó
Josep Granger i París
Literatura
Periodisme
Dret
Escriptor, periodista i advocat.
Collaborà a Gent Nova i Cultura de Badalona, L’Avenir d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci
Enees
Mitologia
Heroi troià, fill d’Anquises i d’Afrodita i gendre del rei Príam.
Personatge destacat de la Ilíada d’Homer i protagonista de l’ Eneida de Virgili A la guerra de Troia lluità amb Diomedes, amb Idomeneu i amb el mateix Aquilles, del qual el deslliurà Posidó Fugí de la destrucció de Troia i inicià un viatge vers una nova terra, el qual constitueix el tema central de l’Eneida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina