Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross GranBretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány…
Paul Greengard
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Començà estudis de física i matemàtiques, que canvià pels de biofísica a la Johns Hopkins University, on es doctorà el 1953 Posteriorment feu recerca a la Universitat de Cambridge GranBretanya i el 1959 s’incorporà als laboratoris Geigy de Nova York El 1968 passà a la Universitat de Yale i el 1983 a la Universitat Rockefeller, on fou investigador en cap del Laboratori de Neurociència Molecular Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000, conjuntament amb Arvid Carlsson i Eric Kandel Durant la dècada de 1960 les seves recerques demostraren…
encefalopatia espongiforme bovina
Medicina
Malaltia d’origen genètic que afecta el bestiar boví, induïda per un prió.
És una encefalopatia espongiforme transmissible EET Els prions s’acumulen en un grup reduït d’òrgans ulls, cervell, medulla espinal, melsa, budells, amígdales i tim, els quals, quan en resulten afectats i són consumits per l’home, poden donar lloc en aquest a una variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jacob , després d’un període d’incubació d’entre 5 i 20 anys Bé que els primers casos no foren detectats fins el 1985, fou a partir de la meitat dels anys noranta que la malaltia s’estengué entre el bestiar boví de diversos estats de la UE, especialment a la GranBretanya…
malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Bioquímica
Medicina
Degeneració difusa del sistema nerviós central que apareix a l’edat adulta.
Rep aquest nom en honor als neuropatòlegs alemanys HC Creutzfeldt i AMJakob Es tracta d’una amiloïdosi cerebral de curs fatal causada per un virus lent, que es caracteritza, entre d’altres manifestacions neurològiques, per demència, atàxia i mioclònies Aquesta malaltia s’engloba dins de les anomenades encefalopaties espongiformes transmissibles L’any 1974 n'aparegué un cas associat a un trasplantament de còrnia Posteriorment, el 1985, s’enregistraren a la GranBretanya els primers casos d’una malaltia neurològica, desconeguda fins aleshores, que els científics…
COVID-19
Biologia
Medicina
Immunologia
Malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2.
Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions i a totes les…
Francesc Xavier Bosch i José
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1972, s’especialitzà en medicina interna 1978 i oncologia clínica 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona En 1982-93 fou epidemiòleg a l’Agència Internacional de Recerca contra el Càncer IARC de Lió França, on collaborà amb Harald zur Hausen en la relació entre el virus del papilloma humà VPH i el càncer de coll d’úter papillomavirus Féu també recerca als Estats Units i a la GranBretanya El 1994 s’incorporà a l’Institut Català d’Oncologia ICO com a cap del Servei d’Epidemiologia del Càncer, on ha prosseguit la…
Xavier Estivill i Pallejà
Medicina
Metge especialista en hematologia i hemoteràpia.
Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en genètica per la Universitat de Londres Després d’haver realitzat l’especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, completà la seva formació com a investigador a la Universitat dels Estudis de Torí Itàlia i al Sant Mary's Hospital Medical School de Londres GranBretanya En aquest darrer centre exercí l’any 1988 de professor associat al departament de bioquímica i genètica molecular El 1989 i el 1990 fou professor d’investigació de la unitat de genètica…
Bernat Sòria i Escoms
© Ministeri de Sanitat i Consum d’Espanya
Medicina
Metge.
Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la GranBretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que…
Oliver Sacks
Medicina
Metge neuròleg anglès.
Es llicencià en medicina a la Universitat d’Oxford Anglaterra l'any 1956 i es doctorà a Califòrnia Després d'exercir a la GranBretanya, el 1961 anà als Estats Units, on fou internista i resident al Mount Zion Hospital de San Francisco i a la Universitat de Califòrnia Los Angeles Establert a Nova York des del 1965, treballà com a neuròleg a l'Albert Einstein College of Medicine 1965-75 i 1975-2007, a la New York University School of Medicine 1992-2007 i al Columbia University Medical Center 2007-2012, entre d'altres, com a resident És conegut pels seus llibres,…
avortament
Dret penal
Medicina
Expulsió del fetus quan encara no és viable, és a dir, aproximadament abans de les 20 a les 28 setmanes de gestació.
Aquestes dades són, però, variables, ja que cada vegada hom aconsegueix de fer sobreviure infants nascuts més precoçment, per la qual cosa és molt difícil, en aquests casos, de diferenciar l’avortament del part prematur fetus de sis a vuit mesos i mig d’altra banda, és pràcticament impossible de precisar el dia de la fecundació, i, per tant, l’edat exacta del fetus Hom distingeix entre l’avortament espontani i l’avortament provocat L’ avortament espontani sobrevé generalment després d’una fase premonitòria, és acompanyat de dolors lumbars i d’escasses pèrdues de sang i no sol comportar…