Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Francesc Baucells
Cristianisme
Franciscà.
Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que gaudí de popularitat
Laura Vilagrà i Pons
![](/sites/default/files/2022-05/Laura_vilagra_pons.jpg)
Laura Vilagrà i Pons
© Govern.cat
Política
Política.
Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, té un màster en direcció pública per ESADE Milita en Esquerra Republicana de Catalunya ERC des del 1999 Fou regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Santpedor 1999-2003 i, posteriorment, alcaldessa 2003-15 —aleshores i durant l’inici com la persona més jove a ocupar una alcaldia a Catalunya— Diputada al Parlament de Catalunya 2006-11 i secretària de Política Territorial i Medi Ambient d’ERC 2008-09, fou designada delegada territorial del govern a la Catalunya Central fins a l’…
Ignasi Casanovas i Camprubí
Historiografia catalana
Historiador de la cultura, eclesiàstic i apologeta.
Vida i obra Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, es feu jesuïta 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Fou assassinat a l’inici de la revolució del 1936 Collaborador d’Eudald Serra en la fundació del Foment de Pietat Catalana, en fou…
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador de la cultura.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic Residí a Barcelona des del 1905 Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica féu conferències sobre La religió natural 1907, Teoria de la revelació 1908, El fet de la revelació, La transcendència de la revelació 1908 i El nostre estat social 1910 Collaborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes 1910 En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més classicista Poètica d’Aristòtil…
Antoni Vila
Història
Hel·lenista.
Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic
Valentí Iglésias
Cristianisme
Religiós augustinià i missioner del Perú.
Estudià al seminari de Vic, i filosofia i lletres a Barcelona Fou comissari general de Quito És autor d’obres piadoses, històriques i filosòfiques i de molts articles en periòdics i revistes del Perú, entre les quals una Historia del hombre primitivo Nova York, 1893 i Sobre el uso del verbo en el Ecuador 1898
Jordi Vila i Soler
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, començà a jugar com a professional amb el CF Manresa 1948-49 i el CF Badalona 1949-51 abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona l’any 1951, equip amb el qual jugà quatre temporades des d’aquest any fins el 1954, disputà 45 partits i marcà 31 gols Fou titular en l’equip anomenat “de les cinc copes” de la temporada 1951-52 liderat per László Kubala Amb el Barça guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1952, 1953, 1954, una Copa Llatina 1952 i dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 Posteriorment jugà al València 1954-57, el Betis 1957-60 i el Còrdova 1960-62, on…
,
Lluís Sala i Molins
Filosofia
Filòsof.
Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…
Josep Guardiola i Sala
![](/sites/default/files/media/FOTO/244081.jpg)
Josep Guardiola i Sala
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol, conegut per Pep Guardiola.
Migcampista, començà la seva carrera al Gimnàstic de Manresa El setembre del 1984 s’incorporà als equips inferiors del Futbol Club Barcelona i el 1990 debutà amb el primer equip Amb aquest club conquerí diversos títols, entre els quals destaquen sis Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, dues Copes del Rei 1996-97, 1997-98 i la Copa d’Europa 1991-92 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Fou escollit millor jugador europeu sub-21 1992 El 2001 abandonà el FC Barcelona i fitxà pel Brescia Calcio la temporada 2001-02, durant la…
,
Guillem I d’Osona
Història
Comte d’Osona (1035-54), fill del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà.
El seu pare li llegà el comtat i el bisbat d’Osona, conjuntament amb Guisla El casament d’aquesta amb Udalard II, vescomte de Barcelona, el deixà, però, com a hereu únic del comtat El 1054 renuncià a aquest, a canvi de la vila de Santpedor i, potser, altres béns En morir llegà a Santpedor el monestir de Sant Benet de Bages No consta que fos casat