Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Museu Regional d’Artà
Museu
Museologia
Centre museístic de la localitat d’Artà, a l’illa de Mallorca, fundat el 1927 a partir de la iniciativa d’un grup local d’erudits.
Els seus fons procedeixen de donacions particulars, d’excavacions arqueològiques i de la collecció de fauna i flora que reuní l’apotecari Llorenç Garcías i Font, un dels fundadors El fons consta de tres seccions diferenciades etnologia, història natural i arqueologia El 2006 s’inaugurà la remodelació del museu, després d’un llarg procés de renovació museogràfica El nou muntatge fa un recorregut didàctic per la prehistòria i la història del poble d’Artà
Pere de Magarola i Fontanet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un apotecari, fou successivament prior de Santa Anna 1618-22, bisbe d’Elna 1622-27, de Vic 1627-34 i de Lleida 1634 El 1623 era president de la generalitat de Catalunya Autor d’un Epítome de la imatge de la Verge Maria de la Victòria del lloc de Tuïr , d’uns Miragles de la Benaventurada Concepció de la Verge Maria per los anys de 1616 i d’unes Constitucions sinodals Vic, 1628
Joan Bals i Cardona
Apotecari de l’hospital reial de Menorca (1811).
Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona el 1831 És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca 1792-99, obres de botàniques, taules cronològiques i una tipografia estadística dels EUA Inventà un sistema de senyals òptics
Maçaners
Literatura
Poeta català; sembla que era apotecari a Tarragona.
El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus dos sonets —un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona , elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Boixadors—, quatre dècimes i un romanç, i se'n coneixen dos més, també manuscrits Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell
Miquel Roger i Crosa
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104841.jpg)
Miquel Roger i Crosa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Començà a collaborar amb narracions a La Ilustració Catalana i el 1914 fundà a Palamós Marinada , que dirigí Publicà moltes novelles La pera de plata 1905, La ratxada 1907, Vida triomfant 1911, La dissort 1916, Mala llavor 1914, Empordaneses 1920, Bon vent i barca nova 1924, De mort a vida 1925, El martiri d’un apotecari 1926 i El gran rei 1907 és autor també de la comèdia La segona volta 1934, del llibre de poemes Costa Brava Palamós 1953 i de diverses sardanes
Josep Mollar
Química
Químic.
Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre 1789
Josep Sureda i Blanes
Historiografia catalana
Historiador de la ciència i humanista, apotecari i químic.
Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química i per això es traslladà a Munic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zuric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer Joan March Ordines Després treballà a la…
Bolòs
Farmàcia
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila
Pere Oliver i Domenge
Història
Republicà.
Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana 1932 i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear 1934 Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx Mallorquinista i pancatalanista, collaborà el 1917 a La Veu de Mallorca , fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931 També collaborà a República És autor de La catalanitat de les Mallorques 1916, Joanot Colom i Cifré 1929 i d’una…
Josep Antoni Balcells i Camps
Química
Químic i farmacèutic.
Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…