Resultats de la cerca

El dret vigent a l’Estat espanyol inclou tant el delicte comès pel funcionari públic que penetra al domicili d’un súbdit nacional, o hi practica un escorcoll, sense autorització judicial o fora dels casos previstos per la llei, com el delicte comès per l’individu que penetra en un domicili o una dependència, habitat o no, o l’ocupa, contra la voluntat de l’amo La pena infligida al funcionari és d’una multa i de suspensió, amb penes addicionals si hi ha hagut robatori amb intimidació, vexació, etc, i la infligida a un particular pot arribar a l’arrest major

Vida i obra Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Destaca per dues obres un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc, de Catalunya Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les…

Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…

Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies , concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats 1521 El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca

El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu estil…

Entrà a l’administració de l’Índia 1834, on fou governador de Bombai 1863-67 i membre del consell de l’Índia 1867 Comissari a Zanzíbar 1872 i governador a la colònia de la Ciutat del Cap, provocà la guerra contra els zulús en atacar el Transvaal 1877 Fou destituït 1879 i contribuí a la caiguda del govern liberal 1880

Baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada i senyor del castell i les valls de Gallinera i d’Ebo Fill primogènit de Lluís de Vic i de Corbera, de qui heretà les possessions Fou educat a la cort Prengué part en la conquesta de Granada amb el seu germà Joan, que hi morí 1492 El mateix any es casà amb Violant Ferrer i Soler, filla gran de Lluís Ferrer i Eixarc El 1505 fou nomenat justícia criminal de València Acompanyà l’any següent Ferran II i Germana de Foix a Nàpols, i el 1507 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa, càrrec que tingué fins el 1520 —fou confirmat a la mort de Ferran II…

Cavaller, senyor de les baronies de Bunyol i Xest, que adquirí Fill del notari Joan Mercader i Gomis Cambrer d’Alfons el Magnànim ja el 1426 i ambaixador seu a Castella 1426, 1436, 1443, conseller de l’infant Joan futur Joan II quan era lloctinent general de València Governador general de València en diverses ocasions, formà part d’ambaixades reials, des de Nàpols, a Milà 1438 i a Florència 1439, on es trobava la cort pontifícia Batlle general de València, reuní, ja vell, a casa seva, a València, una tertúlia literària, gairebé familiar, reflectida en el Parlament en casa de Berenguer…

Fill segon del comanador major de Castella i preceptor del príncep Felip, fill de Carles V, Juan de Zúñiga y Avellaneda i d' Estefania de Requesens i Roís de Liori , i germà, per tant, de Lluís de Requesens i de Zúñiga El 1543 prengué l’hàbit de Sant Jaume Visqué a la cort, fins que el 1568 fou nomenat ambaixador a Roma, on residí fins el 1579 estigué en estret contacte epistolar, en castellà, amb el seu germà Lluís El 1573 es casà amb Dorotea Barrese Santapau, princesa de Pietraperzia Del 1579 al 1582 fou virrei de Nàpols El 1584 Felip II de Castella li confià l’educació del príncep Felip…

Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó