Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Enric I de Turíngia
Història
Landgravi de Turíngia (1227-47) i comte de Hessen.
Succeí el seu germà Lluís IV, després d’expulsar el seu nebot Hermann II i la mare d’aquest, Elisabet d’Hongria Antirei de Germània 1246 enfront de Frederic II, fou excomunicat per la dieta de Würzburg El 1247 vencé Conrad IV, fill de Frederic II, però morí al cap de poc temps
Antoni Joan Llambies
Historiografia catalana
Cronista.
Dominicà, arxiver del convent de Sant Domènec de Palma Autor d’un breu Memorial 1522, manuscrit, escrit en català, sobre els inicis de la Germania a Mallorca Es tracta d’un dels pocs testimonis imparcials contemporanis d’aquests fets Fou publicat com a apèndix dins el Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner 1881
Guillem Ramon Català de Valleriola
Historiografia catalana
Cronista i militar.
Vida i obra Fill segon de Bernat Guillem Català de Valleriola, baró de Planes, i de Castellana de Cifres Es casà amb Arcàngela Beneta Valleriola Estava emparentat amb llinatges com els Vives de Canyamars, els Borja i els Joan Fou membre de l’oligarquia ciutadana i jurat en cap de València els anys 1522 i 1523 Participà en la repressió dels agermanats valencians i deixà memòria escrita del que havia vist en una Breu relació de la Germania de València 1519-22, la més llarga i detallada de les narracions coetànies sobre els fets A mig camí entre la crònica i el dietari, l’autor l’escriví…
Lotari II
Història
Rei de Germània i emperador romanogermànic (1125-37).
Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat
Guillem Ramon Català de Valleriola
Història
Cronista.
De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat de València el 1522 i el 1523 Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins el 1521 , interessant per alguns detalls personals que hi figuren
Marc Clodi Pupiè
Història
Emperador romà (238 dC).
Governador de la Germània i d’Àsia, fou cònsol i praefectus urbis Morts els dos Gordians Gordià I i Gordià II, fou elegit emperador juntament amb Dècim Celí Calví Balbí Tot seguit, però, entrà en discòrdia amb aquest i ambdós atragueren l’hostilitat de l’element militar i sobretot dels pretorians, que els occiren
Canut VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1182-1202).
Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats
sali | sàlia
Història
Membre d’un dels dos grans grups en què, segons la historiografia clàssica, es partí el poble dels francs a mitjan segle IV.
Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques
Carloman II de França
Història
Rei de França (879-884).
Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882
Karl Theodor von Dalberg
Història
Baró de Dalberg.
Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes