Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…
emulsionant
Química
Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
Les substàncies emulsionants tenen un doble efecte d’una banda, rebaixen la tensió interficial entre els líquids, la qual cosa disminueix considerablement el treball necessari per a poder formar l’emulsió, i de l’altra, estabilitzen l’emulsió, és a dir, eviten la coalescència entre les gotetes de la fase dispersa en deixar entre elles una pellícula de la fase dispersant que impedeix el contacte tensioactiu Hom les utilitza com a additius alimentaris per tal d’homogeneïtzar i estabilitzar productes polifàsics a base d’aigua i greix o d’altres i per tal de contribuir a assolir-hi i a mantenir…
envelliment
Alimentació
Procés en el decurs del qual es desenvolupa el buquet i l’aroma adients d’un vi; és causat fonamentalment per reaccions d’oxidació i de formació d’èsters.
Pel que fa a les farines, l’envelliment fa referència al procés que es deriva de l’emmagatzematge durant unes quantes setmanes, temps en què millora llur capacitat de panificació, propietat que hom pot també aconseguir mitjançant certs additius anomenats millorants de les farines
procés de Bolonya
Educació
Nom amb què és conegut el conjunt de reformes en el sistema universitari europeu i la seva aplicació, que culminà en la implantació d'un Espai Europeu per a l’Educació Superior (2010).
Tingué com a punt de partida la Declaració de Bolonya , formulada pels ministres europeus d’Educació reunits a aquesta ciutat el 19 de juny de 1999, en la qual s’expliciten les directrius en l’ensenyament superior europeu amb el propòsit genèric d’enfortir la competitivitat de l’alumnat i de convertir Europa en una referència mundial dels estudis superiors Aquestes directrius es concreten en l’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable la implantació generalitzada del sistema de dos cicles, grau i postgrau, el primer dels quals ha de ser indispensable per a l’…
cerimetria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró d’una sal de ceri quadrivalent com a agent valorant oxidant.
L’ió ceriIV és un oxidant fort en medi àcid segons la semiequació Ce + 4 + e ⇌Ce + 3 , a la qual correspon un potencial formal de reducció que depèn de la natura i la concentració de l’àcid present, que va des de +1,28 V en àcid clorhídric 1 M fins a +1,87 V en àcid perclòric 8 M, i que manté al voltant de +1,44 V en àcid sulfúric de 0,5 M a 4 M En general, en volumetria hom empra, a causa de llur estabilitat, que s’estén al llarg de períodes de temps molt perllongats, les solucions de sulfat de ceriIV en àcid sulfúric 1 M Alguns autors han recomanat també les d’hexanitratoceratIV, d’amoni NH…
sobrealimentació
Dietètica
Alimentació
Alimentació superior a la normal per a reparar dèficits o pèrdues de nutrients, en la qual hom empra aliments que en poc volum aportin els components plàstics, energètics i protectors adients.
extret
Farmàcia
Preparat galènic constituït per concentrats de drogues animals i vegetals obtingudes per evaporació, maceració, lixiviació, decocció o infusió de la droga, seca i polvoritzada, amb dissolvents adients, sovint etanol, èter o cloroform.
Els extrets són sempre més concentrats en principis actius que la droga original Com que són productes molt actius, hom els valora químicament i biològicament per tal de poder-ne fixar la concentració El mètode més emprat consisteix a evaporar la solució fins a consistència xaroposa per tal d’obtenir la concentració desitjada
neu
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_An2012_018.jpg)
Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
coixinet
coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…
racionalitat econòmica
Economia
Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.
És definit com a racional el comportament econòmic quan la seva organització és orientada a obtenir la renda màxima possible, per l’ús dels mitjans disponibles, i a fer un ús òptim de la renda obtinguda per tal d’assolir-ne la satisfacció màxima El pressupòsit de racionalitat econòmica s’aplica amb relació als diferents subjectes que hom considera que actuen en el món econòmic El postulat de racionalitat, pel que fa al comportament del consumidor, significa que aquest tria entre totes les alternatives de consum disponibles, de manera que la satisfacció obtinguda sigui la màxima possible Per a…