Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
Germano Celant
Art
Teòric i crític d’art italià.
Estudià a la Universitat de Gènova L’any 1967 definí el terme arte povera que cal no confondre amb l’ art pobre en ocasió de la mostra “Arte povera in spazio” Fou l’impulsor d’aquesta tendència, representada per artistes com Janis Kounellis i Michelangelo Pistoletto, que explicà i impulsà a través d’escrits i exposicions de les quals fou comissari, entre les quals destaquen “L’identité italienne” al Centre Pompidou de París l’any 1981, “Del arte povera a 1985” al palau de Velázquez de Madrid 1985 i l’exposició sobre Piero Manzoni presentada a la Fundació “la Caixa” el 1991 El…
Ricardo Mella Cea
Comunicació
Sociologia
Publicista anarquista.
Membre del partit republicà federal, el 1881 fundà, a Vigo, el periòdic obrerista La Propaganda El 1882 assistí al congrés de la Federació de Treball de la Regió Espanyola a Sevilla Hi fundà La Solidaridad 1888-89, des d’on defensà l’anarcocollectivisme Per la seva participació en els certàmens socialistes de Reus 1885 i Barcelona 1889 i les collaboracions en Acracia 1886-88 i El Productor 1887-93, es convertí en el teòric anarquista més original de l’Estat espanyol Influït successivament per Pi i Margall, Proudhon, el positivisme de Spencer i l’individualisme de Max Stirner, volgué vincular…
Friedrich von Schlegel
Literatura alemanya
Poeta i crític alemany.
Visqué a Berlín 1797-1801, on conegué FSchleiermacher, i més tard a París fins el 1804, on estudià sànscrit i llengües de l’antiga Pèrsia Collaborador de revistes conservadores, com Europa 1803-05, es convertí al catolicisme 1808 A partir del 1809 entrà al servei del govern austríac com a diplomàtic És considerat com un dels teòrics i programadors més brillants del Romanticisme, el qual definí com a “poesia universal i progressiva” en la revista Athenäum , que fundà juntament amb el seu germà August Wilhelm el 1798 Autor d’aforismes, d’escrits crítics i històrics, com Über…
Hans Arp
Escultura
Pintura
Literatura
Escultor, pintor i poeta alsacià.
Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950,…
Sarah Lucas
Art
Artista anglesa.
Artista cabdal en el panorama de Londres, ciutat on viu i treballa, forjà el seu renom amb obres d’impacte visual directe Incloent continguts sexuals explícits o prenent els òrgans sexuals femenins i masculins com a motius principals, o bé usant elements biogràfics, fa aŀlusions a temes com l’autodestrucció, la depressió o la mort A “The Flag Show” 2000 utilitzà la seva addicció a la nicotina com a leitmotiv per a la seva installació I a “Beyond the Pleasure Principle” 2000 utilitzà diversos models de cadires vestits amb roba interior femenina per a representar els cossos de les dones al…
Maria Espinalt i Font
Música
Soprano.
Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els…
,
videojoc
Joc en suport electrònic, executable en un ordinador, una consola de joc o un dispositiu mòbil, en què l’usuari controla part de l’acció que es desenvolupa a la pantalla amb un comandament (teclat, ratolí, palanca de control, etc.).
En un principi, els videojocs eren activats en consoles dissenyades expressament i constaven de dispositius específics, com ara palanques de control joysticks el programa s’emmagatzemava en cintes de casset o de vídeo, disquets, etc Actualment, el caràcter cada cop més polivalent dels microordinadors i la seva creixent capacitat tendeixen a desplaçar aquests primers sistemes, i els programes són emmagatzemats en CD-ROM i, cada vegada més, hom utilitza internet per a accedir-hi La gamma de videojocs és extraordinàriament àmplia des dels més tradicionals escacs, jocs de cartes, etc fins a la…
Estat Català
Política
Partit polític independentista català sorgit pel juny del 1936.
Fou el resultat de la fusió del Partit Nacionalista Català i Nosaltres Sols, ambdós procedents del partit homònim creat el 1922 i dissolt el 1931, més alguns membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana Entre els dirigents més destacats hi hagué Josep Dencàs i Joan Torres i Picart, expulsat per la conjura del novembre del 1936 que intentà apartar Companys de la presidència de la Generalitat, i Antoni Andreu i Abelló Els seus òrgans de premsa foren Estat Català , Diari de Barcelona juliol del 1936 juliol del 1937, Estat Català 1937 de Reus, etc Integrat en el Front Nacional de Catalunya…
Leandro de Saralegui y López
Art
Historiador de l’art i erudit.
Seguint la tradició familiar ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila Prestà serveis al cos d’intendència de l'armada i fou professor d’idiomes en aquella acadèmia Establert a València 1925, es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes Amb ChR Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo Dedicà una particular atenció a M de Saix, P Nicolau, G Peris, el Mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart-Reixac Era membre de la…
Eric S. Maskin
© Cliff Moore/National Science Foundation
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1972 i doctorat en matemàtiques aplicades 1976, cursà un màster a la Universitat de Cambridge 1977, on treballà de professor 1976 Del 1980 al 1984 donà classes a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts i, des de l’any 2000, exerceix la càtedra Albert O Hirschman de professor de ciències socials de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton És membre de l’American Academy of Arts and Sciences, de l’Econometric Society, de la qual va ser president 2003, i forma part de l’European Economic Association A partir dels estudis econòmics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina