Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la…

La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller

El seu àmbit d’actuació és aquest municipi i la subcomarca del Baix Gaià L’òrgan màxim de representació és l’assemblea general de socis i el consell rector Acull uns 360 socis, així com la collaboració d’investigadors també es beneficia dels intercanvis amb més de trenta centres d’estudi El Centre se subdivideix en diverses seccions i disposa d’un arxiu i una biblioteca amb més de 3 000 volums També publica les revistes Estudis Altafullencs i L’Oliverot , així com una collecció de monografies Els seus orígens es remunten al 1965, any en què un grup de joves del municipi crearen el Fòrum d’…

Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a…

El 1975 s’havia creat el Grup de Recerques d’Altafulla, posteriorment, convertit en Centre d’Estudis d’Altafulla Una de les primeres finalitats del Centre consistí a publicar una revista el primer precedent fou Aproximació al coneixement de Joaquim Gatell i Folch El 1977 s’establí aquesta nova revista amb centres d’interès molts diversos, com ara l’ordenació del territori, la lingüística, la bibliografia, l’arqueologia i la història Ha mantingut la seva regularitat i ha emprès un petit canvi d’imatge en la presentació l’any 2000, coincidint amb la publicació del…

Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al collegi missional d’Escornalbou L’any 1778 anà a Amèrica Organitzà 1780 el collegi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos , grup no sotmès al poder colonial Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones del colegio de Tarija 1799 i Manual de misioneros

Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc abans de partir…

Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’…

Fill de Josep Porter i Rovira Es doctorà en història el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Cofundador de la revista universitària Curial 1949-50, participà en empreses culturals diverses —grups Teatre Viu, Els Setze Jutges—, però se centrà especialment en el cinema Fundà cineclubs, entre els quals el Cercle Lumière de l’Institut Francès i el primer cineclub infantil de Catalunya 1957 Crític de Serra d’Or , Destino i el diari Avui fundà l’equip d’estudi de la Collecció Cinematogràfica Catalana 1967 Principal investigador de la història del cinema català, publicà La…

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet