Resultats de la cerca

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…

Són legalment catalanes les següents persones els fills de pare català menors d’edat els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d’edat els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill o bé el fill mateix major d’edat declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contrari…

Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per defensar Catània

Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…

S’adapta força bé als medis durs i resisteix temperatures molt baixes És una raça ben conservada, estesa en bona part dels Pirineus catalans, que descendeix probablement del gos pastor dels Pirineus , de característiques i capacitats similars, l’origen del qual és molt antic i segurament autòcton, del vessant N dels Pirineus Ha esdevingut un animal de companyia molt estimat i també un bon vigilant

Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques,…

Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic…

En les suspensions utilitzà els títols Lo Tibidabo 1879, La Veu de Catalunya 1880 i Lo Catalanista Eixí fins el 30 de juny de 1881 en què fou suspès per Almirall arran del seu trencament amb Pi i Margall Defensà el republicanisme federal i intentà de formar consciència catalanista Prestà una atenció especial a la informació de les comarques i procurà d’actuar com a portaveu de les classes populars