Resultats de la cerca

Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià Entre les seves obres hom destaca el retaule de la capella de la Generalitat de València 1493-94, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús 1506 i la taula de La santa cena , actualment a l’ajuntament de València

És autor de dues estàtues de Sant Joan Evangelista Orsanmichele, Florència, i Musée Jacquemard André, París i de nombrosos crucifixos Representant del naturalisme quatrecentista, sentí més tard l’influx de Miquel Àngel Conserven obres seves les esglésies d’Arezzo, Bolonya i Venècia Com a arquitecte traçà alguns edificis de Lucca 1522, església de San Paolino

Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant

El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana

Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26…

Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a…

Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat 1934 Destacà per les seves recerques sobre la pintura medieval amb els llibres Pintors del Maestrat Contribució a la història de la pintura…

Dit Joan de Joanes El més cèlebre de la família Macip Hom té poques notícies de la seva vida Degué formar-se al taller del seu pare, Vicent Macip, amb qui sens dubte collaborà Els seus anys de maduresa potser féu un viatge a Roma ho fa suposar el coneixement que tingué de l’art de Rafael, el qual ell segueix en moltes de les seves obres Ja en la seva joventut havia après l' sfumato leonardesc, possiblement a través de l’obra de Yáñez i Llanos Sembla diferenciar-se del pare en la major dolcesa concedida a l’expressió dels seus personatges i en la seva menor precisió formal, bo i preferint els…

Francesc Vergós I consta com a pintor des del 1407, i al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell 1417 El seu germà Jaume Vergós I és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422 el 1434 esdevingué pintor banderer de la ciutat Francesc Vergós II, fill de Francesc I, a més de fer els mateixos treballs que el seu oncle, collaborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu 1443 per a la capella de l’hospital del mateix nom el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta…