Resultats de la cerca
Es mostren 2159 resultats
kungfu
Filosofia
Dit de qualsevol mena de treball, estudi o aprenentatge que requereixi paciència, energia i temps per a la seva pràctica.
Atès que aquesta definició és aplicable a l’exercici de qualsevol de les arts marcials xineses wushu, se les ha englobat sota aquest nom
txikung
Filosofia
Conjunt d’exercicis que formen part de l’escola del moviment del qi, d’inspiració meditativa, i adscrits a la medicina tradicional xinesa.
El seu objectiu és aconseguir la circulació o l’increment del qi La pràctica consisteix en uns moviments suaus i relaxats, combinats amb tècniques de respiració abdominal profunda i de concentració Els exercicis de txikung, permeten de conservar la salut, estimular la vitalitat i perllongar la longevitat N’existeixen cinc escoles la budista, la confuciana, la taoista, la terapèutica i la marcial Aquesta pràctica té més de dos mil anys d’existència, i en el text més antic de la medicina tradicional xinesa Huang Di Nei Jing Clàssic de la medicina interna de l’Emperador Groc ja hi havia…
filosofia de la ment
Filosofia
Disciplina filosòfica que estudia la natura dels fenòmens, propietats i processos mentals, així com la seva connexió tant amb el sistema nerviós central com amb tots els aspectes de la conducta humana.
fengshui
Filosofia
Tècnica d’origen taoista, basada en la recerca de l’equilibri, consistent a disposar els elements de l’entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura.
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers fonaments der…
diferència ontològica
Filosofia
Segons Heidegger, diferència entre l’ésser i l’ens.
L’àmbit de l’ens és el d’allò que apareix mentre que l’ésser seria allò que possibilita tota aparició La investigació sobre l’ens té un caràcter òntic i és el dir sobre el món que pròpiament constitueix la ciència, mentre que l’ésser és l’objecte propi de l’ontologia, la metafísica entesa en el seu sentit més radical
costum
Filosofia
Segons D. Hume, fonament de totes les inferències derivades de l’experiència, les quals no poden tenir un caràcter racional atesa la manca de connexió necessària que caracteritza tots els raonaments de fet.
Element central de la reflexió epistemològica de Hume, el costum és un mecanisme gairebé instintiu que constitueix la principal guia de la vida humana
ontoteologia
Filosofia
Terme concebut per Heidegger, que designa l’intent d’aquest filòsof de superar la tradicional separació entre teologia i ontologia, per tal d’assolir el veritable objecte de la metafísica.
Aquest tema constitueix la segona part de l’obra Identität und Differenz 1957 Ontologia i teologia comparteixen per Heidegger un caràcter comú que les diferencia de totes les altres ciències mentre que les altres “logies” disciplines es refereixen a un conjunt d’enunciacions, l’ontologia i la teologia només ho són en la mesura que profunditzen en l’ens com a tal i el fonamenten en la totalitat, amb la qual cosa es constitueixen en la lògica de tot discurs entenent lògica en un sentit hegelià, que identificaria pensament i ésser L’ontologia i la teologia, si bé aparentment són diferents, en…
arqueologia del saber
Filosofia
Terme utilitzat per Michel Foucault a partir del seu llibre homònim (1969) per a indicar l’estudi dels discursos del saber al llarg de la història.
Segons Foucault, tot discurs té regularitats, però aquestes inclouen talls i límits, que posen en evidència les ruptures existents en l’aparent continuïtat de la història del pensament L’arqueologia del saber analitza els enunciats del discurs i també les seves particions Es tracta, al final, de superar tot antropocentrisme, per ser conscients que no són els homes els qui formen el discurs, sinó el discurs qui forma els homes
mort de Déu
Filosofia
Segons Nietzsche, situaciò fonamental de triomf absolut del nihilisme inherent a la tradició del pensament occidental, des de la qual es desenvolupa la reflexió d’aquest filòsof.
L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental