Resultats de la cerca

Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de talent precoç, pensionat a…

Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448

Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne de Juillet…

L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan s V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis

El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…

Guillaume I Coustou Lió 1677 — París 1746, nebot i deixeble de Coysevox, és l’autor dels cavalls de Marly 1745, actualment a l’entrada dels Camps Elisis, a París Guillaume II Coustou París 1716 — 1777, fill de l’anterior, treballà a les possessions reials de Versalles, Crécy, etc Mausoleu del delfí i la seva dona a la catedral de Sens Nicolas Coustou 1658 — París 1733, germà de Guillaume I, treballà al Trianon, a Versalles i a Marly Collaborà a la decoració externa dels Invàlids i a la Pietat presbiteri de Notre-Dame, París, 1725

Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a Lleida, dels de…

Segons la tradició, fou descoberta al s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo

Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les Barreres, produïren una multitud de retaules i d’imatges de talla per a les esglésies de diverses comarques catalanes Una bona part de la seva obra artística desaparegué el 1936 pràcticament només se’n conserva la destinada a temples de les comarques que el 1659 passaren a França El primer escultor Sunyer documentat és Pau Sunyer Fill d’aquest fou Josep Sunyer Pere Sunyer i Fontanelles , fill de Josep, collaborà amb el pare en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou enterrat el 1704…

Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona Foren portades al Musée du Louvre de París, però una d’elles la més ben conservada passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut