Resultats de la cerca
Es mostren 329265 resultats
congrés de Cambrai
Història
Congrés europeu que tingué lloc a Cambrai (Cambrésis) en 1721-27, convocat pels membres de la Quàdruple Aliança per tal de concloure una pau definitiva.
Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre aquest que es retirà al…
concili I de Nicea
Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.
Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de Jerusalem El…
Consell de la Croada
Història
Consell creat el primer terç del segle XVI, amb seu a Madrid, sota la presidència del comissari general de Croada, destinat a la recaptació i l’administració dels ingressos concedits a la monarquia hispànica per la butlla de la Croada.
Actuà també com a tribunal, tant en matèria de la butlla de la Croada, com, més endavant, també del Tribunal del Subsidi de Quarta , i de l’ excusat , les anomenades “tres gràcies” aquest tribunal fou substituït, per Ferran VI el 1750, per una direcció administrativa i un tribunal anomenat Comissariat de la Croada
Conjunció
Política
Acord pres a València, el 1932, entre diversos partits polítics.
Entre els partits signants, a més d’altres grups menors, hi hagueren l’Agrupació Valencianista Republicana posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra , el PSOE i el Partit Radical Socialista, tots a favor de l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià , aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme Partit d’Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933
Josep Ribas i González
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià l’any 1957 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB i es doctorà l’any 1962 En els inicis de la seva trajectòria formà part del Grup R , d’intellectuals i arquitectes L’any que es llicencià fundà conjuntament amb Josep Anglada i Daniel Gelabert l’estudi AGR, el projecte més notable del qual fou la Torre Colom de Barcelona de 110 m 1965-75 i 22 plantes, el primer gratacel de Barcelona Altres projectes amb el mateix equip foren el garatge Catedral a Barcelona 1957, actualment enderrocat, els mercats de La Mercè 1961 i de Felip II 1967-69, a Barcelona,…
Arne Dekke Eide Naess
Filosofia
Filòsof, activista pel medi ambient i alpinista noruec.
Graduat el 1933 a la Universitat d’Oslo, amplià estudis a París i Viena, on entrà en contacte amb el neopositivisme del cercle de Viena i on es doctorà el 1936 Posteriorment fou professor de filosofia a la Universitat d’Oslo de 1939 a 1940 i hi fou el capdavanter d’un grup de filòsofs afí en interessos i mètodes a la filosofia analítica Des d’aquesta posició, el seu pensament evolucionà vers un escepticisme holístic influït per Baruch de Spinoza L’èmfasi en les interconnexions com a element constitutiu essencial de la realitat el portà a interessar-se per l’ ecologia i a desenvolupar el…
American Institute of Aeronautics and Astronautics
Astronàutica
Societat de científics i tècnics dedicats a la tecnologia aeroespacial i matèries afins, amb seu a Nova York.
Fundada l’any 1963 com a resultat de la fusió de l’ American Rocket Society i l’Institute of Aerospace Sciences És la més important associació dedicada a l’astronàutica, tant pel nombre de socis 28 000 el 1984 com per les seves publicacions, entre les quals sobresurten Astronautics and Aeronautics , AIAA Journal , Journal of Aircraft , i Journal of Spacecraft and Rockets També pren part en l’edició de l’ International Aerospace Abstracts , collecció quinzenal de resums de tota la literatura tècnica mundial sobre aquestes matèries
Mikel Atxaga
![](/sites/default/files/media/FOTO/516689.jpg)
Mikel Atxaga
© Família Atxaga
Literatura
Periodista i escriptor basc.
Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel…
Artur Juncosa i Carbonell
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic, filòsof i professor universitari.
L’any 1946 interrompé els estudis d’enginyeria i ingressà a la Companyia de Jesús Posteriorment es llicencià en filosofia 1952 i en teologia 1956 per la Facultat de Sant Francesc de Borja i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1958, on es doctorà l’any 1979 Ordenat de sacerdot l’any 1955, la seva carrera docent es desenvolupà a l’Institut Químic de Sarrià 1957-62 i, sobretot, a la Universitat de Barcelona 1959-91, on fou professor titular i catedràtic 1981 d’ètica i sociologia i on exercí també com a Síndic de Greuges entre els anys 1993 i 1998, el primer a ocupar el càrrec…
Guy Verhofstadt
![](/sites/default/files/media/FOTO/verhofstadt.jpg)
Guy Verhofstadt
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Llicenciat en dret per la Universitat de Gant, fou secretari de Willy De Clercq, president del Partit Liberal Flamenc PVV President del PVV des del 1982, el 1985 fou elegit diputat, i fou ministre d’Economia del Govern de Wilfried Martens Després de la caiguda del Govern es convertí en el líder de l’oposició El 1991 abandonà el PVV per incorporar-se al Vlaamse Liberalen en Democraten VLD Després de la victòria electoral del VLD en les legislatives del 1999, al juliol esdevingué primer ministre d’un Govern de coalició amb els socialistes i els Verds, en el primer Govern belga sense els…