Resultats de la cerca

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la manera de D…

És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre…

En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià Fou membre actiu de l’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua des de la seva constitució i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament a Castelló Com a escriptor publicà la seva primera novella, Viatge a l’interior , l’any 1995 i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, entre les quals destaquen L’amo de tot 2004, Les orelles del rei 2002, La fada masovera 2002, Tornaré 2001, El…

S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció

Arran del decret d’expulsió dels moriscs del 1609 s’erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap collocat a l’antiga porta de Sant Vicent

Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant Mestre en teologia i almoiner de Joan I essent prior de Poblet, fou elegit abat Obtingué, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

Vida Molt probablement fou organista al Convento de los Desamparados de Madrid Més conegut pel tractat Documentos para instrucción de músicos y aficionados que intentan saber el arte de la composición que per la seva activitat com a compositor, fou autor de nombroses obres per a saltiri, entre les quals hi ha sonates, divertiments i fandangos També compongué algunes peces per a orgue i música vocal, tant de caràcter sacre com profà De les seves composicions només s’ha conservat una peça per a saltiri en mi m Bibliografia Complement bibliogràfic Adam, Vicent Documentos para…

Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà, i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de Catalunya-…