Resultats de la cerca

És autor d’una notable producció d’obres religioses, de la qual hom pot destacar El libro de la Santa Misa 1916 i Los tres libros del cristiano 1916, reeditada diverses vegades

Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria Defensor d’un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema El modernismo en la Acción Social 1910, Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo 1924, Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede 1926, etc

Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i Wordmobility in…

Ensenyà humanitats a Veruela Aragó, fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques Monumenta historica Societatis Iesu , que dirigí 1920-22 La seva aportació científica inclou la primera edició dels Exercicios espirituales de sant Ignasi Madrid 1919 i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia Roma 1934-38

Fill del baró de Tresserra El 1655 era rector del collegi de Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou nomenat rector del collegi de Perpinyà Collaborà amb els jesuïtes de Tolosa per aconseguir que el collegi de Perpinyà adscrit aleshores a la província de Tolosa guanyés el plet que tenia amb l’estudi general de Perpinyà per l’exclusiva de les classes de gramàtica, plet que fou guanyat 1661 gràcies a la intervenció de Lluís XIV, que volgué fer dels jesuïtes un instrument de francesització L’actitud de Descamps, favorable en un primer moment a la persistència de l’…

Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma És autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae 1888-95

Estudià filosofia i teologia a París Ordenat, rebé una canongia a València, i el 1539 ingressà, a Itàlia, a la Companyia de Jesús, i perfeccionà els estudis a Roma Tingué cura dels estudiants de Castella i de Catalunya-Aragó a París Nomenat provincial de Sicília, fundà els primers collegis de l’orde a Messina i a Palerm El 1544 fundà, amb la seva herència, un collegi a València —el primer de l’orde a la península Ibèrica— Tingué una gran influència espiritual a València i Mallorca aconseguí l’ingrés a la Companyia de Jeroni Nadal el 1545 Escriví un Cathechismus in toto Siciliae Regno…

Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal Fundà a Lisboa el collegi d’orfes 1552 i, sembla, l’església de Montserrat Ingressà a la Companyia de Jesús 1555 i fou rector del collegi de Toledo 1559-64 Professà a Saragossa el 1566 El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola 1595

Predicador i escriptor espiritual, fou rector de Villagarcía, Burgos i Valladolid És autor de diversos catecismes i doctrines que tingueren fins al s XIX una extraordinària difusió i que foren traduïts a diversos idiomes Un d’ells fou traduït en mallorquí el 1746 Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana i se'n feren com a mínim sis edicions a Mallorca també se'n féu una altra traducció catalana publicada a Barcelona el 1852

Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona Escriví Vida de san Ignacio de Loyola 1753 i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias 1753