Resultats de la cerca

Visqué fins als 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou La seva família tenia una tradició en el treball de l’art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària Abans de la fi de la guerra civil havia publicat les novelles Pàgines d’un adolescent 1929, La vida d’Olga 1930, El teu secret 1934 i Suburbi 1936, de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes 1934 Entre els contes, cal remarcar L’home i el seu àngel 1937 En teatre va estrenar El casament de la Xela 1937, premi Ignasi Iglésias 1936 També va conrear el periodisme S’exilià a França 1939, on, al castell de…

D’una longitud entre 7 i 14 cm, són carnívors s’alimenten d’ocells petits, ratapinyades, amfibis i peixos petits Hom els troba a l’Àfrica oriental, l’Àsia meridional i les Filipines Són cavernícoles, i no formen grups compactes Les tres espècies del gènere són Mlyra , de l’Índia, Mspasma i Mgigas , de les regions tropicals de l’Austràlia septentrional i occidental

Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l’…

S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat…

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la…

Es lliura al millor recull original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades en altres concursos Fou creat el 1953 com a premi Víctor Català , nom que mantingué fins el 1997, quan es canvià per l’actual El premi és entregat durant la Nit de Santa Llúcia Relació de guardonats Any Obra i autor 1953 Mites , de Jordi Sarsanedas 1954 Cròniques de la veritat oculta , de Pere Calders 1955 La ciutat i el tròpic , de Lluís Ferran i de Pol 1956 Crèdits humans , de Manuel de Pedrolo 1957 Vint-i-dos contes , de Mercè Rodoreda 1958 Varietés , de Josep M Espinàs 1959 Perquè no , de Josep A Baixeras…

Presenten un acusat dimorfisme sexual, llevat del gènere Lagopus , tant de coloració com de dimensions i formes, nien a terra i habiten a les zones fredes i temperades de l’hemisferi nord Comprèn 17 espècies, repartides entre 10 gèneres, els més importants dels quals són Tetrao , Lyrurus , Tetrastes , Lagopus , Centrocercus i Tympanuchus

Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són precedents literaris…

 Es tracta d’un tipus d’absentisme propi d’aquells alumnes físicament presents a l’aula però que se senten aliens al procés formatiu que s’hi desenvolupa, no s’hi impliquen i no responen a les demandes o no mostren interès per allò que els ofereix l’escola perquè troben molts més estímuls engrescadors i propostes amb sentit, fora Els sociòlegs de l’educació consideren que és un símptoma clar que cal canviar i repensar algues formes i processos de la institució escolar