Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Ramon de Rocabertí
Cristianisme
Eclesiàstic, arquebisbe de Tarragona, fill probable del vescomte Dalmau IV.
Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí
Jean-Marie-Célestin Douais
Historiografia
Historiador.
Fou bisbe de Beauvais 1899-1915 i professor d’història eclesiàstica a l’Institut Catòlic de Tolosa, al Llenguadoc És autor de nombrosos estudis sobre els albigesos i sobre la inquisició, els procediments de la qual defensà L’inquisition en Roussillon 1892 i L’inquisition, ses origines, sa procédure 1906 Publicà la Practica inquisitionis haereticae pravitatis de Bernat Gui, el 1886, i escriví obres sobre el Llenguadoc i sobre temes relacionats amb els Països Catalans, com La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia 1886 i Les assignations des livres aux religieux du couvent…
Cançó de la Croada
Poema occità de la primera meitat del s XIII.
Narra la croada contra els albigesos croada albigesa des dels seus orígens fins al moment que el futur Lluís VIII se n'anà cap a Tolosa 1219 És dividit en dues parts molt diferents la primera fou escrita per Guilhem de Tudela 2 772 versos, favorable a la croada, en un estil poc brillant La segona 6 810 versos és d’un autor anònim, adversari de la croada i potser pertanyent a la casa de Ramon VII de Tolosa L’obra manifesta un alè èpic i és escrita en un llenguatge de qualitat Conté fragments de gran bellesa, que en fan l’obra mestra del patriotisme occità
Agenès
Vall
Territori de Gascunya, a la vall de la Garona, centrat en la ciutat d’Agen.
Comtat des del s IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment, incorporat a la corona…
Berenguer
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1176-91) i arquebisbe de Narbona (1191-1212).
Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida…
Montsegur
Castell
Ciutadella sagrada que es dreça al damunt d’un pujol escarpat i rocallós, al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l’Arièja.
Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina…
Carcí
Territori de la Guiena, Occitània, a la vora oriental del Massís Central, que comprèn els departaments francesos de l’Òlt i part del de Tarn i Garona.
L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitada en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al s X es convertí en feu del comtat…
Teobald I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1234-53) i comte palatí de Xampanya (Teobald IV: 1201-53) i de Brie.
Fill pòstum del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra Educat a la cort del rei Felip II de França, collaborà amb Lluís VIII en la lluita contra els albigesos 1226 Arran de la mort de Sanç VII de Navarra fou nomenat rei de Navarra per la noblesa navarresa 1234, en contra de l’acord d’afillament mutu establert per Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó s’inicià així la dinastia francesa de Xampanya a Navarra Realitzà una tasca legisladora, ordenant l’elaboració d’un Cartulari Magne i, probablement, la iniciació del Fur general de Navarra El 1239 participà en una…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de…
sirventès
Literatura
Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l’atac violent i la difusió d’ideologies religioses, polítiques i literàries.
Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida composició i difusió, el sirventès sol prendre l’estrofisme, les rimes i la melodia d’una cançó amorosa preexistent que frueixi d’una certa popularitat Hi ha quatre tipus de sirventès el sirventès moral, que té una finalitat ètica i religiosa, i els seus principals conreadors són Marcabrú i Pèire Cardenal els sirventesos personals, que es basen en l’atac a una persona determinada, com els de Guillem de Berguedà el sirventès polític, que constitueix un valuós testimoni històric i pot referir-se a les guerres contra els…