Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Dayr Baliza
Monestir
Antic monestir copte, prop d’Asyūt, a l’Egipte superior.
Famós pels papirs dels s VI-VII que hi foren trobats el 1907, els quals contenen algunes pregàries litúrgiques i part d’una anàfora eucarística, de tipus alexandrí, important per a la història de la litúrgia
Quint Curci Ruf
Historiografia
Teatre
Historiador llatí.
Autor d' Historiae Alexandri Magni Macedonis , en deu volums, obra de poc rigor històric i crític, però d’un gran sentit psicològic i dramàtic palesa la influència de Sèneca i obtingué un gran èxit durant l’edat mitjana
Pier Iacobo Martello
Literatura
Literat.
Molt popular, escriví un gran nombre de poesies Canzoniere , 1710, d’un valor artístic modest, però no mancades d’una certa musicalitat Autor de comèdies i de tragèdies, hi introduí el doble heptasíllab, anomenat martelliano , que volia ésser l’equivalent de l’alexandrí francès La seva obra més coneguda és el poema escrit en hendecasíllabs Femia sentenziato 1724
Melcior Gelabert
Literatura
Eclesiàstic.
Estudià a Perpinyà Amb Simó Salamó escriví Compendiosa regula cleri 1753, Praeparatio proxima ad mortem 1756, Regula cleri ex sacris litteris 1757 i, en català, una Regla de vida 1755, d’estil i de llenguatge molt acurats, i un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna 1755, primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana
Publi Valeri Cató
Literatura
Poeta llatí.
Orfe, perdé el seu patrimoni a causa de les proscripcions de Sulla Filòleg i gramàtic edità les obres de Lucili, fou considerat com a cap de l’escola dels neóteroi i anomenat la Sirena Llatina Hom n’esmenta obres importants, totes perdudes Lydia , poema amorós al mode alexandrí, i Diana , poema mitològic, un fragment del qual potser és la segona part de les Dirae , a l’ Appendix Vergiliana
Melcior de Bru i Descatllar
Teatre
Dramaturg.
Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós, drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló
Teodor de Mopsuèstia
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Mopsuèstia.
Deixeble de Libani i company de Joan Crisòstom i Diodor de Tars, és un dels més grans representants de l’escola exegètica antioquena, en polèmica contra l’allegorisme alexandrí En la qüestió cristològica es mostrà clarament diofisita, però no explicà satisfactòriament la unitat de persona en Crist Acusat, pòstumament, de nestorianisme per Justinià qüestió dels Tres Capítols i pel concili de Constantinoble 553, no és fàcil de refer-ne la doctrina, per tal com les seves obres teològiques foren cremades Dels seus escrits resten obres exegètiques i unes Homilies catequètiques…
Martin Opitz
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Secretari de destacades personalitats, estigué al servei de Ladislau IV de Polònia En la seva època fou considerat un gran poeta, però, en realitat, la seva importància rau en la seva doctrina poètica En l’obra Buch von der Deutschen Poeterey ‘Llibre de la poesia alemanya’, 1624 formulà amb precisió lleis mètriques, introduí l’alexandrí en la poesia alemanya i fixà una sèrie d’enunciats teòrics, completats amb els exemples de Deutsche Poemata ‘Poesies alemanyes’, 1624 També escriví Aristarchus 1617, en defensa de la puresa del llenguatge, Zlatna 1623 i Trostgedicht in…
Dídim el Cec
Cristianisme
Teòleg alexandrí, conegut també amb el nom de Dídim d’Alexandria.
Dirigí l’escola cristiana d’Alexandria 340-395 Seguidor d’Orígenes, la seva doctrina fou condemnada al concili de Constantinoble del 553 De les seves obres hom conserva Sobre la Trinitat 381-392, Sobre l’Esperit Sant transmès en la versió llatina de Jeroni i Contra els maniqueus
Joan Company
Cristianisme
Hebraista i classicista.
El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la ciutat El…