Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Francesc Pi i Sunyer
Història
Republicà.
Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la…
Pere Pi i Sunyer
Història
Política
Polític.
Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment…
Santa Maria de Sunyer
Art romànic
Situació Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals ECSA-E Pablo Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà L’església és al centre de la població Mapa 32-15 388 Situació 31TBF992998 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior XEC Història Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc Sunyer apareix…
Jaume Pi i Sunyer
Medicina
Metge.
Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué…
Salvador Sunyer i Bover
Teatre
Gestor i productor teatral.
Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’…
August Pi i Sunyer
Fisiologia
Medicina
Literatura catalana
Cinematografia
Esport
Fisiòleg.
Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…
, , ,
Salvador Sunyer i Aimeric
Política
Activista polític i cultural i poeta.
Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica 1940-55 Aquests anys començà a collaborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la…
Santiago Pi i Sunyer
Biologia
Medicina
Metge fisiòleg i polític.
Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Urbanisme
Política
Enginyer, urbanista i polític.
Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en l’estudi de…