Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
acció de reclamació i d’impugnació de la filiació
Dret civil català
Facultat que tenen el pare, la mare i el fill de demanar, a través d’una resolució judicial, que es determini la paternitat o maternitat matrimonial i al mateix temps, mitjançant l’acció d’impugnació, que es destrueixi la presumpció de la paternitat matrimonial que és considerada no vàlida.
En l’acció mixta de reclamació i d’impugnació hi ha una acumulació d’accions, ja que la persona legitimada exercita alhora una acció de reclamació i una d’impugnació de la mateixa filiació Totes dues accions, però, no es troben en el mateix nivell, sinó que una s’exercita amb caràcter principal i l’altra com a mitjà perquè sigui viable l’anterior Normalment l’acció principal sol ésser de reclamació En cas que la resolució judicial només estimi l’acció impugnatòria, queda oberta la possibilitat de donar lloc a l’acció de reclamació i així determinar la veritable paternitat o…
Javier Daulte
Teatre
Autor i director teatral.
Fundador del grup Caraja-ji, director artístic del teatre Payró de Buenos Aires entre el 1992 i el 1998 i director artístic de la Sala Villarroel de Barcelona des del 2006 Entre les seves estrenes cal destacar Criminal 1996, Martha Stutz 1997, Faros de color 1999, Gore 2000, Fuera de cuadro 2001, La Escala humana 2001, Intimidad 2001, Demóstenes Estomba 2002, Bésame mucho 2002, El vuelo del dragón 2002, 4D Óptico 2003, Estás ahí 2004-05, Nunca estuviste tan adorable 2004, Metamorfosis 2005 i La felicitat 2007 L’any 2007 estrenà al TNC Com es possible que t'estimi tant ,…
presó preventiva
Dret processal
Privació de llibertat del processat —no té caràcter de pena— durant la tramitació de la causa.
En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui assenyalada pena superior a la…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…
opció dotal
Dret civil català
Institució per la qual en cas d’embargament dels béns del marit, la muller pot separar d’entre aquests els que estimi convenient i d’un valor proporcionat al dot i a l’escreix, amb dret de posseir-los, d’administrar-los i de fer seus els fruits, que haurà d’aplicar a l’aixecament de les càrregues matrimonials.
Té com a finalitat garantir a la muller la restitució del dot i ensems protegir els creditors del marit Té el seu origen en una pragmàtica de Jaume I del 1241, completada amb altres disposicions posteriors, i és encara vigent a Catalunya
El comtat de Rosselló als segles IX i XIV
Art romànic
Els vescomtes de Rosselló als segles IX i X Des de la fi del segle VIII i durant el segle IX els vescomtes són delegats permanents, nomenats pels comtes en virtut de llur delegació reial, per a exercir funcions judicials i militars Al Rosselló, únicament són mencionats els següents Adelfons, vescomte, se’l troba participant com a jutge, el 2 d’abril del 832, amb el veguer Sperandeu, en un plet celebrat a Elna i presidit per Berenguer, aleshores comte de Tolosa i de Rosselló, en què foren precisats els límits de la cella de Sant Pere de Riuferrer, pertanyent al monestir de Santa Maria de…