Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fiar
Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat.
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús…
marxando
Que no és de fiar; malintencionat.
taül | taüla
Persona de mala vida, que no és de fiar, capaç de qualsevol acció baixa.
Sant Esteve d’Èguet
Art romànic
El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde , en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referència que aquest monestir tenia diverses possessions praedia dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued A la darreria…
talla
Economia
Història
Bastó o canya dividit per la meitat longitudinal en què hom feia un tall per cada cosa d’un gènere que hom comprava a fiar, el venedor guardant-ne una part i el comprador l’altra, i que es confrontaven en el moment d’ajustar els comptes.
El domini visigòtic de l’Empordà
Art romànic
En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc estudiades— són anteriors o posteriors a l’…