Resultats de la cerca

Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la Martinica 1887 i el…

Es traslladà a París, el 1911, on conegué FApollinaire i els cubistes El seu art, fet d’estilitzacions segons l’esperit cubista, realitzà la figura humana sense apartar-se del realisme Dona ajupida 1924, Musée Nationale d’Art Moderne, París Destruït pels nazis el seu taller el 1942, s’installà novament a París el 1945 i creà una escultura de formes allargades, gràcils i elegants

Treballà amb Vlaminck 1899, que li féu conèixer l’art negre 1904 Pintà amb colors purs i vius, amb traços fragmentaris i amb una composició monumental Exposà al saló de París del 1905, en què es concretà el fauvisme Pintà paisatges de Cotlliure 1905 i de Londres 1906 Preocupat per la forma, i influït per Cézanne i el cubisme 1907, abandonà el fauvisme i s’inicià en l’escultura, on obrí un nou camí, tot tenint com a principi formal el bloc Figura ajupida 1907 Amb Picasso pintà a Cadaqués 1910, però la seva pintura esdevingué després hieràtica i s’encaminà cap a un naturalisme…

Establert a París, entre el 1864 i el 1870, realitzà un tipus de pintura fosca influït per GCourbet El matrimoni Sisley 1868, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia A partir del 1870 aproximadament la seva paleta és autènticament impressionista El camí muntant a través de les altes herbes 1874-78, Musée d’Orsay, La llotja 1874, Courtauld Institute, Londres, però sempre la figura humana fou el tema principal, no pas un element del paisatge, i tractada com a tal tema, no pas com a pretext per a estudiar efectes lumínics El ball del Moulin de la Galette 1876, Musée d’Orsay, Mme Charpentier i les seves…

Situació Fris esculpit corresponent al brancal esquerre segons l’espectador de la porta d’entrada de Sant Pere de Fraga i detall de la seva cara interior, on és visible, en primer terme, una imposta amb un relleu fet per una tija entortolligada i, a sota, la representació del tema de Jesucrist enfrontant-se al diable ECSA - C Liarás L’església parroquial de Sant Pere, amb l’esvelt campanar, centra el nucli antic de la vila de Fraga, que és situat a la riba esquerra del Cinca JBP Mapa 31-15 387 Situació 31TBG794005 Història Abans de la conquesta de la ciutat, les esglésies de Fraga foren…

Història Aspecte que oferia l’església, segons una fotografia del 1917, anys abans del seu enderrocament el 1936 Arxiu Mas Aquesta església, que era situada entre la vila dels Prats de Rei i la Manresana, fou seu d’un petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre creat abans de l’any 1222 pel monestir de Santa Anna de Barcelona Va ser fundat després que s’hagué resolt la discussió entre l’orde i la vila sobre la donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies feta a l’esmentat orde pel comte Ramon Berenguer III l’any 1126 La seva comunitat, formada per tres o quatre…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental J M Melció L’església del santuari de la Mare de Déu de les Agulles o Mare de Déu de les Aguges es troba en un petit replà que domina la vall de Riu, a la capçalera d’aquesta vall, afluent per l’esquerra a la de Sant Aniol, i al peu dels vessants sud-occidentals del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu, a 940 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG690840 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca, a mà…

Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…

A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…