Resultats de la cerca

Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà seu el…

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels s XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Féu també treballs sobre numismàtica

Es doctorà en teologia a València Dirigí el Collegi de Nobles i fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València És autor d’una Carta en que se explican las causas naturales del terremoto de 1° de noviembre de 1755 1756 i de traduccions del francès Emprà el cognom de Morico

Format a la Llotja de Barcelona L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya Es jubilà l’any 1968 Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya coll Cambó Durant la Guerra Civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura Era pare del restaurador  Josep Maria Xarrié i Rovira

Format a l’acadèmia de San Fernando de Madrid, on després fou catedràtic, i a París Fou deixeble de Rafael Esteve Expositor en les Exposiciones Nacionales de Madrid, obtingué una primera medalla, el 1862, per Origen del cognom dels Gironès , i la consideració de la primera medalla el 1864 Fou director dels tallers de gravat del Banco de España

Fill d’un immigrat de Graus, de molt jove ingressà a la Unió Catalanista, dirigí “Pàtria Nova”, una etapa de “L’Intransigent”, i collaborà a “Subversió Nacionalista” 1918 Soci del CADCI, fou un dels fundadors de La Falç, s’esmerçà a difondre l’obra de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i mantingué una constant relació amb els catalans d’Amèrica Detingut el 1939, essent funcionari de l’ajuntament, un consell de guerra sumaríssim el condemnà a mort, acusat d’independentista, i fou executat pel maig d’aquell any La seva filla, Roser Latorre i Gaia Barcelona 1932, professora de…

Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII i el 1645, a Nàpols, un condol per la mort de la filla…

Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el virrei espanyol…

El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó La seva…