Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
abillament
Allò que serveix per abillar o abillar-se.
peple
Indumentària
Vestit femení d’ús comú a tota la Grècia antiga.
Fou emprat fins i tot després d’haver estat introduït el nou abillament anomenat quitó Consistia en una peça de roba rectangular, de colors diversos i, a vegades, brodada, que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides, pel damunt de les espatlles, per dues fíbules Vestidura habitual de l’estatuària femenina grega, era oferta solemnement a Atena en ocasió de les Panatenees
frontal
Part de l’armadura, de l’abillament, per a cobrir, adornar, el front.
Gian Lorenzo Bernini
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, arquitecte i pintor italià.
Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David 1619 i el grup Apollo i Dafne 1621-22, hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc moviment molt accentuat i textura pictòrica En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents Les mateixes…
Reis d’Orient
© Fototeca.cat
Nom donat tradicionalment als mags que segons l’evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per una estrella.
Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do or, encens i mirra, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou Israel A partir…
Equador
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud limitat al N i NE amb Colòmbia, al SE i S amb el Perú i a l’W amb l’oceà Pacífic; comprèn també l’arxipèlag de Galápagos o Colón, que forma una província; la capital és Quito.
La geografia física Els Andes ocupen el 30% del país i s’estenen al llarg de 400 km entre els nusos de Pasto i Loja presenten una doble alineació Cordillera Real i Cordillera Occidental, separades per una depressió tectònica longitudinal El seu tret distintiu és la presència d’activitat volcànica recent, els materials de la qual han compartimentat la depressió en conques trencades o hoyas L’altitud minva de S a N culmina al volcà Chimborazo, de 6272 m A l’E de la regió de la Sierra, la d’Oriente, d’acusades condicions equatorials, correspon hidrogràficament a la conca de l’Amazones és una…
la Sénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de la Sénia, de 108,41 km 2 , el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa El tossal del Rei 1356 m és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó Termeneja pel costat del Matarranya NW amb Beseit, pel del Baix Maestrat W i S amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona SE i Mas de Barberans E pel costat del Montsià i amb Roquetes NE i l’enclavament de la Mola de Catí N, que pertany al…
Els símbols
La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…