Resultats de la cerca
Es mostren 447 resultats
balear
Història
Indiviu pertanyent al poble establert a les illes de Mallorca i Menorca abans de l’arribada dels romans, el qual perdurà, més o menys barrejat amb els nous habitans, durant tota l’edat antiga.
Els grecs donaren als balears el nom de γυμνἠται ‘els qui van nus’ El problema de l’origen no és gens clar Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents de les restants illes de la Mediterrània La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots talaiot desenvolupada per importacions cartagineses, hellenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’imperi Romà Els…
balear
Lingüística i sociolingüística
Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular
, integrat pels dialectes mallorquí
, menorquí
i eivissenc
.
Govern Balear
Organisme col·legiat que exerceix a les Illes Balears la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades en l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vicepresident, si així pertoca, i els consellers, el nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu La seu és a Palma Juntament amb el Parlament de les Illes Balears i el president forma les institucions d’autogovern que estableixen l’ Estatut d’Autonomia del 1983 i l’ Estatut d’Autonomia del 2007 Des de les primeres eleccions fins al 1999 fou governat pel Partido Popular PP, fins el 1989 Alianza Popular El primer president balear fou Gabriel Cañellas i Fonts , el qual revalidà el càrrec en 1987, 1991 i 1995, any en què dimití i…
mar Balear
Mar
Sector, el més ampli, de la Mediterrània occidental, al voltant de les Illes Balears, comprès entre la península Ibèrica, la costa septentrional del Magrib, les illes de Sardenya i Còrsega i la costa del Llenguadoc i de Provença, a l’oest de Toló; és anomenat també mar Hesperi
.
El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de…
dret balear
Dret
Dret especial vigent a les Illes Balears recollit a la Compilació del Dret Civil Especial de Balears, aprovada per la llei espanyola de 19 d’abril de 1961.
Les institucions de dret civil de la compilació són derivació de l’antic dret propi de les Illes dret mallorquí dret menorquí dret eivissenc i afecten principalment el règim econòmic matrimonial, la successió testada i contractual i algunes peculiaritats en matèria de drets reals, com és ara el cens i l’alou També hi són recollides certes consuetuds específiques de Menorca, d’Eivissa i de Formentera A la comissió codificadora que preparà i estudià el text fou ponent, per a les Illes, el jurisconsult mallorquí Gabriel Subias i Feliu L’any 1990 el Parlament Balear redactà de bell…
raça balear
Ramaderia
Raça porcina de perfil lleugerament còncau, cap voluminós, musell desenvolupat i orelles amples, caigudes i molt curtes.
El cos és ample, ple i bastant llarg, i les extremitats fortes, com correspon a animals no estabulats La pell i el pèl són de color negre Hom la pot considerar com una de les millors races de la Mediterrània
Ateneu Balear
Associació fundada a Palma, Mallorca, el 1862, que hom dissolgué el 1873.
Organitzada en quatre seccions —ciències morals i polítiques, ciències naturals, història i literatura, belles arts— bona part dels seus socis eren de les classes benestants, alguns d’idees i professions liberals Presidida per Josep Rocabertí de Dameto, Antoni M Sbert, Josep M Pons i Gallarza i Joan Palou i Coll, sostingué una certa activitat cultural i agrícola —aquesta darrera, gràcies a Paul Bouvij— i es pronuncià a favor de l’abolició de la pena de mort, el lliure canvi i el conreu de les llengües “provincials”
Institut Balear
Institució d’ensenyament mitjà de Palma creada per ordre reial el 25 d’octubre de 1835, gràcies a una iniciativa de la Societat d’Amics del País.
Inaugurat pel gener del 1836, disposà de les rendes i donacions de l’antic collegi de Monti-sion —al local del qual s’installà—, que abans havien pertangut a l’Estudi General Lullià Desaparegué en 1840-42, i fou substituït, per ordre de la Junta Revolucionària de Mallorca, per la Universitat Literària Dirigit del 1846 al 1900 per Francesc Manuel de los Herreros, en foren professors, entre molts altres, Miquel Moragues i Montserrat, Lluís Pons i Gallarza i Lluís Pou, i hi assistiren com a alumnes Marià Aguiló, Pere d’APenya, MCosta i Llobera, JRosselló de Son Forteza, Mdels Sants Oliver, etc
El Obrero Balear
Setmanari
Setmanari, subtitulat ‘‘periòdic socialista’’, que aparegué a Palma del desembre del 1900 al juliol del 1936.
En 1934-36 fou l’òrgan de la Federació Socialista Balear En foren directors, entre d’altres, Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Jaume M Marí, Antoni M Alsina, Ignasi Ferretjans, etc El 1937 sortí a Barcelona un Suplement de El Obrero Balear , portaveu de l’Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l’anterior i dirigit per Ignasi Ferretjans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina