Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escleròtica
Anatomia animal
Membrana fibrosa externa del globus ocular.
És opaca, blanca i resistent, i correspon a la zona del ‘blanc de l’ull’ Recobreix l’ull en les seves cinc sisenes parts posteriors, on s’insereixen els músculs oculomotors, i continua per davant amb la còrnia i per darrere és perforada pel nervi òptic en una porció que rep el nom de làmina cribrosa Les funcions de l’esclerótica són fer de suport i de protecció de les estructures internes de l’ull
escleritis
Patologia humana
Inflamació de l’escleròtica.
Hi ha dues formes d’escleritis, la superficial, o epiescleritis, que és benigna, i la profunda, o escleritis pròpiament dita, que té major importància patològica
ull
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
escleroceratitis
Oftalmologia
Inflamació de l’escleròtica pròpiament dita (escleritis) que s’estén a la còrnia adjacent.
Apareix una opacitat al caire cornial prop de l’àrea esclerotical afectada Com a conseqüència d’aquestes lesions la visió és força afectada
coroide
Anatomia animal
Membrana de l’ull, al bulb ocular, entre l’escleròtica i la retina, per on transcorren els vasos sanguinis destinats a la retina.
úvea
Anatomia animal
Capa pigmentària i vascular de l’ull situada entre l’escleròtica i la retina i integrada per la coroide, l’iris i el cos ciliar.
Relacions exteriors i connexions europees de l’art a la Catalunya medieval
Consideracions generals El concepte d’una Catalunya medieval varia ostensiblement segons l’etapa que ens proposem analitzar, però per descriure les seves transformacions abans cal situar l’inici de l’Edat Mitjana Una qüestió gens banal que comporta variables geogràfiques que sovint són poc sospesades La fi del món antic arrossega una herència que el nou art cristià va assimilar en diferents circumstàncies Catalunya va passar d’integrar-se en un conjunt immens, que no podia negar les seves perifèries ni les singularitats dosificades sota el poder unificador de la gran Roma, a viure la…