Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
gatzara
Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria.
enmig
Mot usat en la locució prepositiva enmig de i indica: 1 Situació dins una munió o un ajust de persones o coses.
Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol L’olla és enmig dels altres atuells 2 Coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix
Joan Tomàs i Rosich
Periodisme
Periodista.
Especialitzat en circ i music-hall i comentarista de cinema i teatre Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada A Barcelona treballà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc Intervingué, juntament amb Ferran Bayés, en el muntatge de les revistes representades en el Principal Palace Installat a Mèxic a partir de l’any 1945, collaborà en el setmanari El Redondel i el Butlletí de la Unió de Periodistes de Mèxic
enterrament de la sardina
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
broma
Acció d’entretenir-se fent o dient facècies, movent gatzara, etc.
platxèria
Fet de passar el temps alegrement dues o més persones conversant, fent gatzara, etc.
Pentecosta
Solemnitat religiosa que en el judaisme i en el cristianisme s’escau el cinquantè dia (en grec Πεντηκοστή) després de la Pasqua.
Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre els cristians…
desori
Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII…
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…