Resultats de la cerca

Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra

En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu

Deriva del lloc anàleg des d’on parlava el tribú a l’antiga Roma

Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons Els balcons…

Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història de l’art el 1974, a l’École des Hautes Études de París 1975-76 i a l’Institute of Fine Arts de Nova York 1979-81, on preparà la seva tesi doctoral sobre Gustave Courbet Professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1974-2013, titular des del 1983 Especialista en Joan Miró , fou l’organitzadora de la collecció permanent d’art contemporani A Joan Miró  de la Fundació Miró de Barcelona 1986 Ha estat comissària de nombroses exposicions, entre les quals destaquen “Tàpies, els anys vuitanta” 1988, “…