Resultats de la cerca

Collaborador de  L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista  Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics,…

Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana Compongué un bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón i altres obres Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal

El 1913 debutà a Copenhaguen com a baríton El 1918 passà a fer papers de tenor i excellí aviat en el repertori wagnerià, sobretot a Londres 1924 i 1926-39, Bayreuth i al Metropolitan de Nova York 1926-50 Actuà en films Luxury Liner , 1947 i enregistrà discs En 1928-29 debutà al Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

La llegenda, producte d’una fusió de l’evangeli apòcrif de Nicodem, la història de Josep d’Arimatea i llegendes cèltiques, produí als ss XII i XIII una sèrie de relats a l’entorn de la recerca del calze per diversos cavallers —entre els quals Perceval i Lancelot— i del seu descobriment, obra de Galaad, fill de Lancelot El cicle comprèn l’obra de Chrétien de Troyes i altres autors Perceval ou le conte du Graal , la de Robert de Boron Roman de l’Estoire dou Graal o Joseph d’Arimathie , llurs derivacions, entre les quals destaquen Lancelot i la seva continuació Queste du Saint-Graal , la versió…

El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior,…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten,…

Després d’estudiar art dramàtic i cantar al cor de l’Òpera de Würzburg, debutà professionalment a 20 anys amb el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro Aviat fou contractada pels teatres de Dortmund i Mannheim, on començà a abordar el repertori wagnerià La seva interpretació de Kundry Parsifal , a l’Òpera de Colònia el 1983, li permeté accedir al prestigiós escenari del Festival de Bayreuth aquell mateix any Des de llavors, aquest ha estat un dels papers més emblemàtics del seu repertori El 1985 debutà a l’Òpera de París com a Brangäne Tristany i Isolda , i el 1986 a la…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966, i es perfeccionà a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finlandesa Del 1972 al 1979 fou membre estable de l’Òpera de Colònia Ha actuat assíduament als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica , de Wolfgang Amadeus Mozart al Gran Teatre del Liceu  i tres anys més tard hi tornà amb el paper titular de Borís Godunov , de Modest P Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanščina , obra del mateix compositor Destacat…