Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
protocol
Electrònica i informàtica
En una xarxa de comunicació de dades, conjunt d’especificacions i de regles que permeten d’intercanviar la informació i de controlar aquest procés.
Un protocol sol anar associat a una capa o nivell de la 2 a la 7 del model OSI, tot i que contingui especificacions que afecten altres nivells Pel que fa al nivell 2 o d’enllaç, hi ha uns protocols, anomenats d’accés, orientats al bit o bé al caràcter Els primers fan ús d’uns indicadors que delimiten els camps de dades per permetre'n el control Pertanyen a aquesta classe els protocols SDLC, HDLC, LAPB per a xarxes X25 o el LAPD En els protocols orientats al caràcter, les funcions de control recauen sobre uns bytes caràcters que cal interpretar i distingir dels altres que formen part dels…
dilució límit
Química
Tècnica que consisteix a diluir progressivament una suspensió fins a obtenir una part alíquota que contingui una única unitat de solut.
Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèllules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèllules individuals
reacció d’Akabori
Química
Formació d’aminoalcohols escalfant mescles d’un aldehid aromàtic i d’un aminoàcid que contingui un grup amínic primari o secundari.
pla
© fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al …
rubidi
Química
Element químic, de nombre atòmic 37, pertanyent grup Ia de la taula periòdica, quart membre de la família dels metalls alcalins.
Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 72,15% i 87 27,85% aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×10 11 anys En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti lepidolita, potassi carnallita o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5% Hom el recupera comercialment dels subproductes de…
hidroponia
Agronomia
Conreu de plantes terrestres en un sòl estèril regat amb aigua que contingui tots els els productes minerals necessaris per a la vegetació.
nombre de saponificació
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid potàssic necessaris per a saponificar un gram d’una mostra d’un èster o d’una mescla que els contingui.
Aquest mètode troba una gran aplicació en l’anàlisi dels greixos
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides que el maó…
modulació
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en diverses components de diferents freqüències Si la…